Joan Gamundi, perit  agrícola i escriptor

25-08-2020

Primerament agraeixo al director de Ressò Mont-rogent l’àmplia crònica que va fer de l’acte de presentació del meu llibre.

També el meu agraïment als components del Grup SEGE, que van promoure la trobada amb la col·laboració de l’Ajuntament i també als components del grup que van finançar part de  l’edició. Actualment, sense subvencions, ells i l’editora van fer possible el naixement del llibre… Jo vaig escriure de franc (molt a gust), durant un any i mig, gaudint i recordant molts bons moments.

Tal com vaig prometre, tots els documents, fotografies o còpies que he anat  trobant, les lliuraré, a la tardor, a l’Arxiu Municipal, d’acord amb el grup i l’Ajuntament. Aquest llibre se m’havia demanat diverses vegades que l’escrivís. Problemes seriosos de salut m’ho van impedir, fins que l’Hospital de Reus i el del Vall d’Hebron sembla que han trobat una solució.

A l’Eduard Boada li he de donar les gràcies perquè la seva Editorial Ganzell ho ha publicat, jugant-se una mica la part econòmica de l’edició. En entrar a l’Església Vella vaig tindre un gran goig al veure  molts  components del grup, ja avis com jo, que tinc una neta i 81anys.Vaig respirar aquella unitat que teníem, aquella il·lusió, gairebé juvenil, que ens esperonava. Fins i tot notava l’alegria dels que ja no hi són, i cito al llibre, amb molta estimació. Ells, on fossin, també gaudiren de l’acte.

Per cert, no vaig tindre temps de preguntar-vos coses a tots els  integrants del grup que vàreu assistir-hi. Perdoneu. Anàvem justos de temps. Per a mi, la xerrada va ser difícil de fer-la. Les mascaretes, el so amb una mica de retorn, el fet que poguéssim parlar bastants… Una hora i quart passejant i xerrant  amb vosaltres, són factors que influeixen, però crec que va sortir bé.

El llibre ha tingut un gran ressò gràcies a l’Editorial Ganzell,amb un bon màrqueting. Fins i tot l’han comprat alguns tècnics de Barcelona, i d’altres llocs. En aquests aspectes he trobat que s’ha parlat massa de la il·legalitat del grup, que ho va ser durant dos anys, i massa poc de la seva gran activitat, que figura al llibre amb abundant documentació i fotografies. Uns quants  agents d’Extensió Agrària d’Andalusia, Extremadura, Madrid i Catalunya, m’han assegurat que els ha impressionat tot el que s’hi diu. Amb paraules molt gratificants per al grup i per a mi.

La vila de Mont-roig del Camp ha d’estar molt orgullosa per haver tingut, fa anys ,un grup de pagesos, molt obert, molt democràtic i molt unit, que va revolucionar el sistema de formació agrària d’aquells temps, essent pioner en modificar la metodologia formativa i assessora de tot el Servei d’Extensió Agrària. 

Va ser capaç d’introduir una gran quantitat de cultius, que van millorar l’economia de la Vila i va influir molt en els canvis de cultius de zones properes, com Cambrils, Riudoms, Vinyols i Montbrió, entre d’altres.

Copiant el model de Mont-roig a Catalunya, l’any 1983 hi havia vora 113  grups SEGES, i a la resta de l’Estat 1.100. Fins i tot l’exministre Carlos Romero parla que, a països sud-americans, se n’havien creat uns quants.

Amics i amigues, moltes gràcies als que vàreu assistir a la xerrada i, en general, als que heu  pogut gaudir de la lectura d’aquest llibre. Gràcies també als agricultors que, colze amb colze, vau formar aquell grup meravellós.