Redacció
03-12-2018
El divendres 30 de novembre va tenir lloc a la seu de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, al Palau Marc (La Rambla 8), un acte per celebrar l’obtenció de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO a l'”Art de la pedra seca: coneixements i tècniques“.
Va intervenir la consellera de cultura Laura Borràs, la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural Maria Àngels Blasco i el president de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional, Martí Rom.
La consellera va remarcar la importància d’aquesta concessió reconeixent el valor d’aquesta arquitectura de la pagesia, que ve de lluny, que té el seu referent llunyà en les construccions de la prehistòria.
La directora general, que feia unes poques hores que acabava d’arribar de l’illa Maurici (a l’extrem sud-oriental d’Àfrica, on s’havia fet la reunió de la UNESCO), va explicar la satisfacció de poder escoltar en català les imatges d’agraïment de Catalunya, el país Valencià i les Illes Balears.
Martí Rom, que havia fet la compilació de tota la documentació de la pedra seca a Catalunya, va començar agraint la col·laboració de la Direcció General, remarcant especialment a Lluís Puig (ara exiliat a Bèlgica), perquè fou ell qui el 2014 va fer possible la incorporació de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional a participar, junt amb d’altres entitats, a l’Observatori del Patrimoni Etnològic Immaterial (OPEI) de Catalunya. A continuació, va remarcar que el treball de recerca i catalogació de la pedra seca ve de lluny, de les darreres dècades del segle XX, esmentant les figures d’August Bernat i Ramon Artigas entre d’altres. El primer com a director de la revista “Pedra Seca”, creada l’any 2000; i el segon, com a motor del Grup de Sitges, que aquests dies fa vint anys que, dissabte rere dissabte, recorren el territori a la recerca de barraques de pedra seca. Ramon Artigas també és el coordinador de la base de dades wikipedra (http://wikipedra.catpaisatge.net/), on actualment s’hi poden trobar unes 19.000 barraques de Catalunya.
També va fer esment del treball precursor fet pel Dr. Salvador Vilaseca i la seva filla Maria Lluïsa, que el 1967 van presentar al “X Congreso Nacional de Arqueología” (Maó, 1967) una ponència sobre les “Construcciones de piedra en seco en la provincia de Tarragona: las barracas de Montroig”. El primer treball específic sobre un indret concret.
Va citar les nou “Trobades” (congressos sobre la pedra seca), que s’han fet: Manresa (2002), Torruella de Montgrí (2004), Barcelona (2005), Sitges (2007), Palma de Mallorca (2009), Vilafranca del Maestrat (2011), Les Preses (2013), Calaceit (2015) i Pont de Vilomara, Mura i Talamanca (2017). La propera tardor es farà la desena edició a El Pinós, a la comarca del Vinalopó, a Alacant.
I, va acabar, recordant la declaració de “Bé cultural d’interès nacional” (BCIN), en la categoria de Zona d’Interès Etnològic, a cinc barraques de Mont-roig (2016) i a tretze construccions de les valls del Montcau: Talamanca, Mura i el Pont de Vilomara i Rocafort (2018).
Aquest va ser un acte protocol·lari per celebrar la magna distinció, tan sols dos dies després de la concessió. Més endavant es pensa poder fer alguns actes i esdeveniments on pugui participar la ciutadania, així com preparar una exposició itinerant sobre les construccions de pedra seca a Catalunya.
