Miquel Anguera, “Beatet”
16-05-2019
Vaig llegir la convocatòria del plenari del passat 8 de maig, on es proposa declarar bé cultural d’interès local (BCIL) els nius de metralladores existents a l’Estany SALAT i a la Platja de la Pixerota. Dita proposta de declaració fou aprovada (i em sembla perfecte) perquè així es podran demanar subvencions per arranjar-los i conservar-los.
Amb el que no estic gens d’acord –i no és res personal-, és que des de l’Ajuntament es continuï denominant Gelat per SALAT (també es pot llegir en els cartells del viaducte de l’A7 quan hi passes). Per què aquesta contradicció tan flagrant? Per què escriuen el topònim Gelat si oficialment és SALAT? A més, no recorden que fou ratificat per l’Ajuntament l’any 2003, abans de la seva publicació al llibre oficial de la Generalitat de Catalunya? El nom del llibre: “Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya”, a la pàgina 288. És que s’aproven coses i després no se’n fa cas? Doncs resulta que així ha estat, en aquest cas. També és pot repassar el llibre “Estudi onomàstic de la vila i terme de Mont-roig del Camp”, pàg. 445-446 de Ferran Jové i Hortoneda, editat per l’Ajuntament de Mont-roig el 1999.
La gent podem anomenar els topònims com vulguem (a cops erronis, per desconeixença. Per exemple: gelat, xelat, xalat, chelat, etc.), però un Ajuntament ha de fer servir el nom oficial ratificat per ell mateix. Si el topònim SALAT ja està documentat l’any 1427 (fa quasi 600 anys), qui pot canviar un topònim tan antic? Amb quins criteris? Amb quina autoritat científica i moral? Encara que algunes persones el puguin anomenar Gelat, no deixa de ser un error comprensible per la dificultat en la pronunciació i de fa només uns quants anys. Per què s’ha canviat? Qui és el responsable d’aquest error voluntari i constant? És que algú en sap més que els filòlegs, els geògrafs, la història, la natura i els nostres avantpassats?
I si algú pensa o creu que m’equivoco en tota aquesta recopilació d’informació sobre l’Estany SALAT, m’agradaria que m’ho fes saber. No és el primer cop que ho demano.
No voldria pensar que la ignorància és molt agosarada.
(Mireu Ressò mont-rogenc, penjat al nostre web el 25 de novembre de 2015)
