Miquel Anguera, “Beatet”
04-10-2018
Més de 400 persones van participar en els actes de commemoració del referèndum d’autodeterminació del passat 2017 (es van comprar 320 torxes i es van exhaurir totes. Molta gent anà a la marxa de torxes sense poder-ne portar).
Malgrat un dilluns ventós i amb mal oratge, la gent va respondre a la crida de l’ANC i va participar massivament en la marxa de torxes des la presó del carrer de la Pica fins a l’institut Antoni Ballester, col·legi electoral on l’any passat es dugué a terme la votació del referèndum (l’alcalde de Mont-roig no havia deixat cap local municipal). Ja el dissabte a la nit, 85 persones van dormir a l’IES per vigilar la seu de la votació.
Tothom recordarà la brutal actuació de la guàrdia civil aquell dia i que el passat dilluns vam commemorar. La marxa de torxes de les més de 400 persones pels carrers de la Vila (Pica, Major, plaça de Joan Miró, Riba i Mestre, Agustí Sardà, Indústria, Aureli M. Escarré i U d’Octubre) fou acompanyada pels timbalers Cop de Cap de Cambrils que van amenitzar el recorregut amb els seus ritmes variats i ensordidors. Arribats a l’IES es cantà els Segadors per, posteriorment, anar al K1 per continuar la commemoració.
Arribats al K1 (ni la meitat dels congregats van poder-hi entrar, per ser un local clarament insuficient), membres de l’ANC i del col·lectiu Àvies i Avis per la llibertat dels presos polítics van llegir un manifest i també es passà, en una gran pantalla un CD amb tota la història de l’independentisme a Mont-roig des del 2010. Per acabar, es va obsequiar amb un petit detall els membres de les meses d’aquell 1-O que són els que van estar a primera línia i van sofrir més directament la ràbia i la impotència de la guàrdia civil desplaçada a l’IES Antoni Ballester. La commemoració es va acabar amb un piscolabis-sopar que cadascú s’havia portat. Membres de l’ANC, de les Àvies i Avis i d’altres mont-rogenques van portar cocs ràpids, coca i d’altres queviures i begudes que van compartir fraternalment.
El fracàs del govern de Madrid l’1-O fou clamorós (no van trobar ni urnes ni paperetes i malgrat les promeses que no es votaria i que no hi hauria referèndum, la gent vam votar i vam guanyar). Això no ho van perdonar (ni ho perdonen) i d’aquí la fortíssima repressió, política, judicial i policial.
Hi ha un abans i un després de l’1-O del 2017 i Mont-roig no ho oblidarà mai, com tampoc no ho farà tota la resta de localitats del Principat. La commemoració de l’altre dia n’és una prova irrefutable. Gràcies ANC i Àvies i Avis per la Llibertat dels Presos Polítics. Visca Mont-roig i Visca Catalunya lliure!!
