[vc_row][vc_column width=”1/1″][vc_column_text]Miquel Anguera “Beatet”

09-03-2016

Acabem de tancar dos mesos del present 2016 i Mont-roig és testimoni, per segona vegada, d’un altre aniversari d’excepció: la Maria Toda i Bargalló (potser més coneguda com la Maria Madró), ha arribat als cent anys! Havia nascut el 29 de febrer de 1916.

La Maria és casà amb el Salvador Ferré i Riba i tingueren 5 fills: Miquel, Maria Mercè, Salvador, Maria Dolors i Assumpció, deu néts (Marta, Josep Maria, Laura, Roger, Sara, David, Georgina, Cristina, Mireia i Aina) i 16 besnéts (Elsa, Carla, Júlia, Enric, Joan, Roger, Jana, Laia, Georgina, Biel, Martina, Marina, Alba, Ona, Jofre i Aleix). També us direm que tingué un germà: el Josep.

Els pares de la Maria foren: el Miquel Toda i Assumpta Bargalló i els avis: Benet Bargalló i Guillemat i Maria Sabaté (materns) i el Josep Toda i Cabré, i Dolors Serra i Estivill (paterns).

Les felicitacions per la seva centúria ja van començar el passat dissabte, 27 de febrer, quan l’Associació de Jubilats de Mont-roig la visitaren per felicitar-la, oferint-li una planta i una poesia del Frederic Font.

La festa familiar es celebrà el passat diumenge 6 de març. La Generalitat, representada pel director dels SSTT d’Afers Socials, Francesc Tarragona, li lliurà la medalla que la Generalitat atorga als centenaris i vingué acompanyat per la regidora Irene Aragonès i el regidor Enrique López qui li lliurà una magnífica planta en nom de l’Ajuntament de la nostra Vila. Després, a la una, tingué lloc una Missa a l’església parroquial de Sant Miquel, on els besnéts en foren els protagonistes llegint les lectures, pregàries, ofrenes, etc. Després, la festa continuà fins ben entrada la tarda amb un dinar de germanor, en un restaurant del municipi.

La Maria, malgrat la seva limitada mobilitat (a causa de l’edat i la vista que ja li comença a fallar) encara es fa el dinar, posa en marxa la rentadora, planxa… és, per tant, bastant autònoma. Li agrada seguir la Missa a la televisió i, sobretot, cosir i fer manualitats, encara que actualment la seva vista ja no li ho permet gaire. Sempre ha estat una dona molt treballadora (un refrany molt seu: “Les mans sense fer res fan pudor!”) i li costa passar les hores ociosament. La memòria, no obstant, la té molt bona i ho recorda tot: les coses del dia a dia, els encàrrecs, la medicació, etc. També direm que és molt creient i està molt interessada en tot allò que fa referència a l’Església.

El que més li agrada és rebre la visita dels néts i besnéts perquè l’entretenen molt.

Com a dada curiosa direm que va ser la pregonera de la Festa Major de l’any passat i, essent sòcia de la nostra AVMR, ha rebut puntualment el nostre Ressò mont-rogenc.

En els darrers anys 5 mont-rogenques i 1 mont-rogenc han arribat a poder celebrar la centúria; recordem: el Marià Llevat, Dolors Aragonès, Maria Aguadé, Anita Bieto, Maria Solé, Joana Jaurena i Miquela Vidiella (que, per cert, celebrà el seu centenari el 24 de gener proppassat).

Després del goig d’haver pogut celebrar el seu centenari, amb la seva nombrosa família, només ens resta desitjar a la Maria: moltíssimes felicitats![/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_column_text]

[/vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_column_text]

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_column_text]

[/vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_column_text]

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/1″][vc_column_text]

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]