[vc_row][vc_column width=”1/1″][vc_column_text]Esther Bargalló

05-10-2015

Paraules i expressions que abans formaven part de la parla quotidiana dels mont-rogencs i que, a hores d’ara, ja no s’empren mai o gairebé mai.

Tot i que algunes encara les podem escoltar de la boca de la gent més gran, els joves ja no les utilitzen i, fins i tot, algunes potser no les han sentides mai.

• Aclucar-se: Ajupir-se.

• Baub/bauba: Que ha perdut la sensibilitat per efecte del fred molt intens.

• Carallot: Home curt d’enteniment, beneitot.

• Despusahir: Abans d’ahir.

• Enxarrancat: Eixancarrat, que té les cames obertes.

• Escòrpit: Variant arcaica i dialectal d’escorpí.

• Galvana: Peresa; desgana de treballar o de moure’s.

• Lleixa: Post o pedrís col·locat a certa alçada i adossat a la paret, per tenir-hi plats, olles i altres atuells.

• Monyica: Manyoc de roba o fils envoltat d’un drap, les puntes del qual, hom les lliga totes juntes i fa servir de mànec en usar-lo, xopat amb un líquid, per fregar algun objecte, especialment un moble per envernissar-lo o enllustrar-lo.

• Rabejat: Mullat.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/1″][vc_column_text][/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]