[vc_row][vc_column width=”1/1″][vc_column_text]Montserrat Bonet

07-04-2015

Dels dèficits sensorials se’n parla poc però és una síndrome que afecta la majoria de la gent gran.

Ja ho hem dit en els altres articles, la població està sofrint un progressiu envelliment i, per tant, també un augment de les alteracions visuals. En les persones grans, el deteriorament de la visió està causat majoritàriament pels canvis fisiològics de l’envelliment i també per causes d’altres malalties.

Les malalties més freqüents són la degeneració macular associada a l’edat (DMAE), el glaucoma, la Cataracta i la retinopatia diabètica (afectació de la vista. Secundari a la diabetis).

La freqüència de la ceguesa varia entre 1-2,5 % en les persones de més 65 anys i arriba fins al 5% en la de més de 85 anys. La DMAE és la primera malaltia que ocasiona ceguesa irreversible (la causa no té tractament).

El dèficit visual afecta la qualitat de vida de les persones, però sovint no se li dóna importància ja que ho consideren normal en el procés d’envelliment i no ho contemplen com una malaltia. La pèrdua de visió repercuteix en la independència de les persones i afecta les capacitats físiques (associada a la disminució de la mobilitat i augment de les caigudes), funcionals (en repercutir en les activitats quotidianes com comprar, marcar números de telèfon, llegir diaris…), psicològiques (associades a processos depressius i pèrdua de memòria) i socials (per un augment dels accidents de trànsit, es tendeix a l’aïllament i a un augment de la institucionalització).

CANVIS OCULARS I VISUALS ASSOCIATS A L’ENVELLIMENT

Canvis Conseqüències
Parpelles – Pèrdua d’elasticitat
i augment flacciditat -Entropi (gir de la parpella cap a dins
provocant el frec de les pestanyes amb l’ull).
-Ectropi (eversió o gir de la parpella cap a
fora que origina el descobriment de la
conjuntiva provocant que l’ull estigui
desprotegit).
Lacrimal -Llagrimeig espontani.
-Sequedat ocular.
Còrnia –
Acumulació grogosa a la vora còrnia -Arc senil o Gerontòxon.
Cristal•lí -Augment del volum i opacitat -Cataracta.
– Augment densitat
i pèrdua flexibilitat -Presbícia: trastorn visual consistent en la
dificultat de veure nítidament, sense fatiga,
els objectes pròxims i que és produït per la
pèrdua d’elasticitat del cristal•lí.
Retina – Pèrdua de cèl•lules nervioses

• Patologies més freqüents que produeixen dèficit visual a les persones grans:
Les causes més comuns són la cataracta, la DMAE, el glaucoma i la retinopatia diabètica, que provocarien ceguesa si es deixa que progressin.

CATARACTA:
Opacitat total o parcial del cristal•lí, que provoca una disminució de l’agudesa visual (capacitat de l’ull de discriminar dos punts o dos objectes situats molt a la vora l’un de l’altre). El principal símptoma de la cataracta és la bona visió de prop i pitjor visió de lluny.

El tractament d’elecció és la intervenció quirúrgica i està indicat quan no s’aconsegueix milloria amb els canvis de graduació de les lents i quan queden afectades les activitats de la vida diària com llegir, mirar la televisió o conduir. L’objectiu de la intervenció és corregir el defecte visual, mantenir la qualitat de vida i prevenir la progressió.

GLAUCOMA:
Trastorn consistent en l’augment de la pressió intraocular (PIO) que provoca l’enduriment del globus ocular, l’atrofia del nervi òptic i alteracions al camp visual. Generalment no dóna símptomes. El diagnòstic es realitza mitjançant la medició de la pressió intraocular amb un tonòmetre. El tractament inicial és mèdic (col•liris), si la pressió no es controla, apareixen lesions a la papil•la o en el camp visual, està indicat el tractament amb làser i si no és efectiu, la cirurgia.

DEGENERACIÓ MACULAR ASSOCIADA A L’EDAT:
Degeneració del teixit de la retina corresponent a la màcula lútia (zona central i de major sensibilitat de la retina, situada al pol posterior del globus ocular), que comporta una pèrdua lenta de l’agudesa visual. És un procés degeneratiu que ara per ara no hi ha tractament efectiu.

Hi ha dos tipus de DMAE: L’atròfica o seca, la més freqüent (90%), en la màcula hi ha petites lesions rodones de color blanc-groc; i l’exsudativa o humida (10%).

RETINOPATIA DIABÈTICA:
Retinopatia caracteritzada per l’aparició progressiva de microaneurismes, hemorràgies intraretinals, exsudació groguenca i edema macular, que acompanya la diabetis.

És la tercera causa de ceguesa en els adults. La prevalença de la retinopatia diabètica està relacionada amb els anys que fa que es pateix la diabetis i amb l’edat de la persona. Després de 20 anys, de patir diabetis, totes les persones amb diabetis tipus 1 i més del 60% de les persones amb diabetis tipus 2 pateixen algun grau de retinopatia.
Hi ha estudis europeus i mundials que demostren que el bon control de les xifres de glucosa no asseguren una prevenció total de la retinopatia, però sí que redueix el risc.

Malaltia que no dóna molèsties fins que es nota pèrdua de visió; per tant, és molt important el control oftalmològic de manera periòdica.

• ALTRES PATOLOGIES VISUALS:

DESPRENDIMENT DE RETINA:
Es produeix quan es separa la retina de l’epiteli pigmentari, es manifesta amb una pèrdua parcial o total de la visió. Es considera una urgència mèdica. Es dóna més freqüentment en miops, operats de cataractes o quan hi ha antecedents familiars. El diagnòstic es realitza amb un oftalmoscopi i el tractament és quirúrgic.

MALALTIA VASCULAR:
Inclou els processos trombòtics de les arteries i de les venes de la retina. L’embòlia de l’arteria central de la retina provoca una pèrdua d’una part de la visió, de característiques greus i urgents, que es pot acompanyar de dolor fort i intermitent que pot afectar la regió de la cara del mateix costat afectat per la trombosis ocular.

Activitats preventives:
L’objectiu principal de la prevenció seria evitar o retardar l’aparició del dèficit visual i, per últim, la ceguesa.

Sabent que aquestes patologies presenten com a factor de risc l’edat i l’envelliment, les persones grans constitueixen una població de risc.

No es coneixen activitats preventives primàries (abans que apareguin les malalties), el que cal és fer un diagnòstic el més aviat possible i un tractament adequat, per tant, és important fer revisions periòdiques de la vista.

Mesures que podrien ajudar a prevenir les cataractes serien el protegir-se del sol amb un barret, utilitzar ulleres de sol, deixar de fumar, reduir el consum de greixos i evitar traumatismes directes sobre el ulls.

Mesures generals en el tractament del glaucoma: es recomana el consum de Vit E i altres productes beneficiosos per a la vista com Vit C, zinc, coure, seleni, betacarotens, l’extracte europeu de baies blaves, el consum moderat de cafeïna, ingesta de líquids duran tot el dia i la pràctica regular d’exercici físic.

Per la DMAE no està demostrat científicament que prendre vitamines antioxidants ni suplements minerals faci prevenció o retardi l’aparició de la malaltia.

Utilitzar ajudes visuals com lents de contacte per a prop, lupes, en ocasions porten il•luminació pròpia i ajuden a millorar l’autonomia en la visió.

El programa d’activitats preventives i de promoció de la Salut (PAPPS), recomana que en les persones majors de 65 anys es realitzi una valoració completa de la vista per un oftalmòleg o per professionals capacitats, amb una periodicitat anual en els pacients diabètics, en pacients amb la pressió intraocular alta o antecedents familiars de glaucoma.

La ONCE, en el programa “Mira por tus ojos”, recomana revisió de la vista cada dos anys a partir dels 40 anys i cada any en cas de patir diabetis mellitus, hipertensió arterial i altres malalties cardiovasculars. I no sols revisar la graduació, sinó una revisió completa. El control periòdic de la tensió ocular permet detectar, en fases inicials, un glaucoma i evitar que es produeixi la ceguesa. Les cataractes són una malaltia freqüent en la gent gran i no cal esperar “a no veure res”, ja que es poden operar amb molt bons resultats.

IDEES CLAUS
• La disminució sobtada de la visió és una urgència oftalmològica i cal acudir a l’oftalmòleg el més aviat possible.
• La valoració de l’agudesa visual (capacitat de l’ull de discriminar dos punts o dos objectes situats molt a la vora l’un de l’altre. Parlem de les revisions rutinàries que es fan als centres d’atenció primària o revisions mèdiques), no és suficient per a la detecció de les malalties visuals, és necessari una valoració completa per l’oftalmòleg.
• La identificació i el tractament, el més aviat possible, de qualsevol alteració visual pot produir una millora en la qualitat de vida.
• Canvis en el comportament, la disminució de la mobilitat, no voler sortir de casa, la dificultat en la realització de les activitats de la vida diària, caigudes, accidents a la llar i canvis psicològics com l’aparició d’irritabilitat, alteracions de la memòria i aïllament podrien ser signes indirectes relacionats amb alteracions visuals.
• Una bona il•luminació en zones fosques o amb desnivells, l’ús d’ulleres de sol o barret per evitar enlluernaments poden ajudar a mantenir una bona visió.

Per qualsevol aportació o consulta: gerisuport@gmail.com / 653879945[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/1″][vc_column_text][/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]