[vc_row][vc_column width=”1/1″][vc_column_text]Joan Gamundi i Vilà
Enginyer agrícola

13-02-2015

Fa 47 anys…! A l’any 1968 es va desenvolupar a Mont-roig un curset d’horticultura, al qual hi van assistir uns 35 agricultors de la Vila i algun de Cambrils. L’organització era de l’Agència Comarcal del Servei d’Extensió Agrària (SEA) de Reus amb col•laboració de la Cooperativa. Les xerrades les van efectuar tècnics d’aquest Servei del Baix Camp, Montsià i Maresme. També enginyers agrícoles d’alguna empresa comercial, que tractaren sobre els adobats, control de plagues, cultius sota plàstic i hivernacles, desherbants, possibilitats d’introduir el cultiu del presseguer i d’altres fruiters. Així s’obrien noves possibilitats a l’agricultura del poble.

Cal recordar que el cultiu de la patata primerenca, (que es recol•lectava a la primavera, conjuntament amb el panís de la tardor -a Mont-roig es diu moresc-) eren els conreus que predominaven al terme. En un principi, en el de la patata, s’havien obtingut bons rendiments i beneficis, però la introducció d’una plaga anomenada nematodes, va minvar-ne la producció i encarí els costos, a la vegada que la demanda per part dels mercats anava baixant.

El curset va durar 7 dies i va ser força interessant per als assistents. Ho van expressar en una enquesta que es va fer al final

Està molt clar que un curset de pocs dies, en l’aspecte formatiu, és poca cosa Així ho van entendre un grup d’assistents que van sol•licitar als tècnics del SEA que aquell procés de formació continués…. Aquesta demanda va ser la peça clau per a la constitució del grup de pagesos de Mont-roig amb una formació professional continua o permanent. Tot això es reflecteix en un article al Butlletí Unió, a l’any 1968, (una revista periòdica editada per la Unió de Cooperatives Agràries de Tarragona). Es titula: “Pequeña historia de un Cursillo de Horticultura“. El curset es va fer en una de les aules de la Escuela Nacional.

EL GRUP I ELS PRIMERS PROBLEMES LEGALS

Desprès d’un seguit de reunions i l’aplicació d’una enquesta, es va constituir el Grup al gener de 1968, amb els objectius de realitzar importants millores a les explotacions, fer estudis comparatius, portar a termini l’experimentació aplicada en una parcel•la comunitària on treballarien tots els membres del grup, i obligar-se a participar en totes les activitats que els seus membres i el tècnics, colze amb colze planificaven. També era un model per incrementar la comunicació i els transvasaments de dades a tota la població, ja que des d’un principi es va acordar que no seria un grup tancat. A la llarga, va ser un exemple de democràcia on s’escoltaven totes les veus. El propi Servei d’Extensió Agrària, la Cooperativa i cases comercials, entre d’altres, van aplaudir la seva constitució.

Però estàvem a l’any 1968… La creació d’un grup sense normativa legal no era ben vista per algun organisme i superioritat provincial. Les reunions periòdiques, les xerrades sense saber de què es tractava no era ben vist en certs cercles, malgrat que el SEA era un organisme autònom del Ministeri d’Agricultura. Cal recordar que l’Extensió Agrària va ser un servei que es va crear com a conseqüència del primer tractat entre Estats Units i l’Estat Espanyol, tot copiant el model del món rural californià . I van ser els Enginyers Californians que van formar els primers tècnics d’aquest Servei als anys 1961-1962, a l’Escola de l’Encín, prop de Guadalajara, on es portaven a terme els cursos de formació i reciclatge dels Tècnics o Agents d’Extensió Agrària.

Malgrat això, el grup va començar a caminar, d’una forma provisional, que va durar uns dos anys. El propi Ministeri d’Agricultura en vista que la cosa s’anava escampant, va
publicar una ordre en la qual es regulaven sota la denominació de “Seminario de Extensión en la Gestión de Explotaciones (SEGE). Ja érem legals !

Si bé a l’ordre es parlava d’estudi de les comptabilitats, anàlisi comparativa, anàlisis, etc. en el fons, en el sí del grup es parlava de tot, tant de qüestions tècniques com socials.

PROJECCIÓ A TOT EL PAÍS.

El grup de Mont-roig va ser un model de referència per a la població rural d’altres indrets, en ser pioner amb aquesta metodologia de treball en tot l’Estat.Vaig escriure una ponència sobre el seu treball i els primers resultats. Se’m va cridar a parlar d’ella, als cursos de reciclatge dels tècnics del SEA, que es donaven a l’estiu a diverses regions de l’Estat i, és clar, també a Catalunya. Així el 1969 a Bràfim, Alforja, entre altres, adoptàvem la metodologia i creàvem els seus grups. Fa uns anys vaig participar en una jornada commemorativa del SEGE a Bràfim, on van intervenir els membres del grup: Andreu Peix, Carlos Romero, Jesús Gil -Agent d’Extensió Agrària de Valls- i jo.

Poc a poc, a nivell de Catalunya es van crear 100 grups SEGE amb 1800 pagesos i ramaders, i en tot l’Estat 900 amb una participació de 15000 agricultors.

A títol anecdòtic, alguna vegada va vindre a visitar-nos Carlos Romero Herrera, el que seria Ministre d’Agricultura del primer govern de Felipe González. I ens va dir que ho feia a diversos grups que s’havien creat a la resta de l’Estat. En aquell temps era tècnic sociòleg del SEA. Sempre citava que el grup de Mont-roig va ser un gran referent per al
món rural de tot l’Estat.

Paral•lelament es treballava també en la constitució de grups de fills o filles de les famílies camperoles que encara no treballaven a l’explotació. Eren anomenats PLANTELS, una còpia dels grups 4H californians, que promocionava Extensió Agrària de l’Estat de Califòrnia. El seu emblema és un trèvol de quatre fulles amb una H en cadascuna d’elles: Head (cap); Heart (cor); Hand (mà ) i Healt (salut). Això encara és vigent. A l’any 1982 es va crear un Planter a Mont-roig, que a la llarga va continuar amb les activitats del SEGE. També la companya Mª Dolors Tonda va promocionar un nombrós grup de mestresses de casa, del qual moltes dones del poble se’n recorden per les nombroses activitats que van realitzar. Eren els anomenats grups d’economia domèstica. La Dolors sempre me’n parla d’aquest grup i encara manté bona relació amb alguna dels seus components.

L’ENTORN.

He agafat dades estadístiques del Ministeri d’Agricultura i podem observar que, per aquells anys, el cultiu de la patata primerenca era el majoritari al camp mont-rogenc. Hi va haver-hi fins a 800 hectàrees sembrades, amb una producció que rondava els deu milions de quilos, majoritàriament comercialitzats per la Cooperativa. També era important la producció d’oli, amb olivers en terrenys de secà, ametller i garrofer. Generalment, darrere el cultiu de la patata es sembrava moresc que aportava el seus ingressos. Una mica de vinya complementava l’aspecte agrari productiu.

Amb els anys, el cultiu de la patata va anar decaient, en benefici d’altres. Ricard Aragonès, cap de vendes de la Cooperativa, declarava al Diari de Tarragona, a l’any 1985, la caiguda dels mercats, la davallada del seu cultiu que s’estimava en 150 hectàrees i els costos de producció tant elevats. Sense comptar la mà d’obra, una hectàrea costava 200.000 pessetes fer-la entra en producció. I el preu era de 5 pessetes quilo. Es perdien vora 100.000 ptes. per hectàrea. Una important plaga havia fet minvar les produccions: la dels Nematodes. La Cooperativa operava en tan sols 2,5 milions de quilos. A l’any 1993 solament se’n cultivaven 70 hectàrees. Va ser substituïda per altres cultius com ja parlarem.

Quant a maquinaria, a l’any 1969 hi havia 30 motocultors, 87 tractors, 60 sembradores, 20 abonadores i 15 desgranadores de moresc.

La mecanització dels camps va avançar amb molta força i així a l’any 1990 de tractors n’hi havia 245, motocultors 28, cultivadors 264 i polvoritzadores 74, entre altres estris.

No tinc dades de la població activa agrària de l’any 1968-69. Érem molts i, amb molta facilitat, en un curset o xerrada, en qualsevol poble del Baix Camp o el Tarragonès podien assistir-hi 100 persones.

Segons dades actuals, a Mont-roig hi ha 10 afiliats pagesos a la SS, en règim general i 86 com autònoms.

EL GRUP DE PAGESOS.

Encara que l’edat era jove, de 20 a 45 anys, la majoria treballava a l’explotació familiar amb poder de decisió. Vaig a recordar els seus noms: M.Mª Aragonès, P. Anguera, J.Mª Aragonès, M. Blanch, J. Bargalló, J.Mª Boronat, JA Castellví, M. Cabré, R. Ferrando, B. Ferran, J Mª Gispert, J. Grifoll, J. Gassó, J. Mª Martí, J.Mª Munté, J. Méndez , P. Nogués, R. Llorens, J. Pellicer, J.Mª Ramon, F. Sabater, J.Mª Salsench, F. Toda, J.Mª Tuset, i J. Virgili.

Avui dia, una gran part són avis i jubilats. Per desgràcia, algun ja no està entre nosaltres. En les fotografies adjuntes ho veureu. Érem joves amb moltes ganes de tirar endavant.

Què va fer aquest grup durant els quatre anys que va durar?

Experimentació comunitària en una parcel•la, viatges d’estudis, cursets, control de nematodes, convivència amb altres grups, introducció del cultiu amb plàstics, dinàmica de grups, introducció a gran escala del presseguer amb modernes varietats, introducció
del cultiu de flor i planta floral, xerrades al poble sobre els resultats obtinguts, rebre visites d’agricultors de Catalunya i de França i promoure el Planter de joves, entre altres qüestions (CONTINUARÀ).

Aprofitant l’oferta de la revista digital RESSÓ MONT-ROGENC, hi aniré publicant pròximament, alguna activitat i material fotogràfic que encara tinc (algun s’ha perdut), amb la major amenitat que pugui. És possible que alguns de vosaltres hàgiu sentit parlar d’aquest tema i que hi tingueu algun parent implicat. Van ser molt bons moments de convivència, d’aprendre i de tirar endavant el sector agrari de Mont-roig del Camp. Es va fer el que es va poder, però el record és molt grat i potser val la pena publicar-ne alguna cosa.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_column_text]

[/vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_column_text]

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_column_text]

[/vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/1″][vc_column_text][/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]