54/2026
Miquel Anguera, “Beatet”
17-03-2026
El passat dilluns 2 de març, el músic, pintor, artista i, sobretot, l’amic Josep Quesada ens deixà després d’haver estat amb nosaltres més de 48 anys. Va marxar sense fer soroll… gairebé en secret… Tot Mont-roig, les Pobles, companys de fora vila, sempre lligats al món de la música popular, la cultura, l’art, el sac de gemecs i tants altres instruments antics. Ens vam sentir enganyats i decebuts per aquesta puta vida al saber la tristíssima notícia del comiat del Josep. Ningú no s’ho podia creure!
Com pot ser que un jove de 48 anys, ple d’activitat vital, d’art, carregat d’il·lusions i de projectes ens hagi abandonat, tan sobtadament, i sense avisar??
Com pot ser que, en aquest món on hi “sobra” tantíssima gent indesitjable com Trump, Putin, Netanjahu i un llarg etcètera, sigui un jove com el Josep el que se’n vagi?
A l’AVMR (Associació de Veïns Muntanya Roja) editora de Ressò mont-rogenc i plena d’activisme cultural (des de Sant Joan de 1974), tenim diversos objectes pintats pel “Kessi”: el peu de la Flama del Canigó (obra del també artista Simó Gras i Olivé), el plafó dels 25 anys de l’AVMR, algunes obres subhastades en els Aplecs de Sardanes (1981-2007)… Tot això ens recorda constantment el gran impacte que el Josep sempre ha tingut en la vida cultural de Mont-roig. Una feina impagable… mai tenia un no…
Què n’hem de dir de la Kobla d’en Taudell, cofundador amb son germà Frederic, la Carme, el Josep Sancho, el Víctor, l’Albert i un etcètera que el 2022 ja van celebrar els seus 20 anys? I de Dames i Vells de Mont-roig, amb els seus versots irreverents i punyents que tothom esperàvem per la Festa Major?
No ens podem quedar en la tristesa de la seva pèrdua, tanmateix hem de continuar pel seu camí d’activisme cultural, amb la música i l’art que sempre l’han acompanyat. Les llàgrimes i la tristesa no ens el tornaran, però, el seu llegat ens l’hem de fer nostre i ens cal continuar-lo, engrandir-lo i, el Josep, des l’estel on sigui, ens continuarà empenyent a fer més gran, culturalment parlant, el nostre Mont-roig i les seves estimades Pobles amb el sac de gemecs, amb la viola de roda o amb l’instrument que sigui (què importa!!).
És molt injust que, als 48 anys, hagis marxat sense poder-te haver acomiadat com et mereixies. És que no t’han deixat arribar ni als 50 anys! Quina putada! Ni tu, ni la teva família ni el nostre Mont-roig, ens ho mereixíem!!
Que la teva obra, el teu record i el teu perenne somriure ens acompanyin per sempre més. Que així sia. Que així serà, no ho dubto pas!!
.
.
.
.
.
.
.
.
.