13/2026
Miquel Anguera, “Beatet”
18-01-2026
Qui no coneix el Josep Sancho? La gent que som de Mont-roig l’hem vist moltes vegades tocant el timbal amb els Grallers de Mont-roig i amb la Kobla d’en Taudell, així com també la bateria. La seva passió musical sempre ha estat la percussió. Les seves arrels musicals li venen de la Vilella Alta (Priorat) d’on prové la seva mare Maria (acs).
El que potser molts no sabíeu és que també és un especialista en la txalaparta (instrument rural basc). El va aprendre a tocar en les seves estades a Euskadi. Us direm també que molts recordareu que aquest instrument basc l’heu vist i sentit a Mont-roig en alguns dels Caps de Setmana Diatònics a l’Ermita organitzats pel Guillem Anguera, l’Associació de Veïns Muntanya Roja i amb la col·laboració de la Casa de la Vila.
Doncs ara, al número 53 de la millor revista de música i cultura popular “Caramella”, a les pàgines 58 i 59, en un article signat per Aleix Cardona, hi surt un article sobre el Josep en l’apartat de “tocadors i sonadors”.
A preguntes de l’esmentat Aleix, el Josep passa a explicar la seva passió per la percussió i entendrem perquè té nom propi dins dels txalapartaris dels Països Catalans i repassa el període que va passar a Euskadi i com es va enamorar de la txalaparta.
Després de molt de temps assajant i coneixent aquest instrument únic com és la txalaparta, la seva primera actuació fou el 2009 a Bilbo, al barri de San Adrián. Al mateix temps que creava el grup Zazpi Txakun, amb d’altres companys. A l’ensems, el Josep comença a fer de professor, també, de txalaparta. Aquest instrument també es toca a 4 mans i sens dubte és quan arriba a la seva màxima plenitud i expressió i entra en la categoria d’instrument gran. És un instrument de pagès nascut on es produïa la sidra, sobretot, i encara no sabem exactament el seu origen. També hi ha txalapartes (a part de fusta) de pedra, ferro, vidre i electròniques.
Al nostre Josep també li agrada arranjar peces i cançons de gent i grups coneguts. La txalaparta té l’ànima rural, va néixer al camp, és molt intensa i per això, de ben segur, ha enganxat totalment el nostre Josep. Que per molts anys duri!! No ho dubtem ni un segon!!
.
.
.
.