Martí Rom
01-12-2025
Emília Gual Martí va néixer a Mont-roig el 3 d’abril de 1868, on va cursar els primers estudis. Era filla de Francesc Gual Vernet[1], fuster, i de Rosa Martí Llaveria. Tenia un germà més gran que es deia Salvador.
Va estudiar la carrera de Magisteri a l’Escola Normal de Tarragona. Als vint-i-un anys va obtenir el títol superior de mestre (5 de març de 1888). Va aconseguir el número sis de les dotze presentades a les oposicions d’escoles elementals de nenes[2].
El seu primer destí fou Alcanar. Va prendre possessió el 26 de gener de 1889. Era soltera i la va acompanyar la seva mare. Es van instal·lar a l’habitatge que estava destinat als metres.
“Va fer escola al Palacio[3], on va coincidir amb Ramon Sanmartí[4]. Va treballar per millorar el nivell cultural de les xiquetes del poble, que en aquella època havien de deixar l’escola molt prompte perquè havien d’ajudar a casa a la mare…”[5].
D’una inspecció a l’escola feta el 1906 tenim algunes dades. Alcanar tenia un cens de 4.988 habitants. Les nenes matriculades, de sis a deu anys, eren setanta. Les majors de 10 anys, quaranta-tres. Això feia un total de cent tretze. Però les que anaven a escola regularment eren tan sols seixanta-cinc. Li deien “Doña Emilia”.
La seva mare Rosa Martí Llaveria[6] va morir el 20 de desembre de 1897. Feia vuit anys que vivia a Alcanar. Tenia seixanta-sis anys. Aleshores ja era vídua del seu marit Francesc Gual Vernet. També havia mort el germà gran de l’Emília, el Salvador.
Dos anys més tard de la mort de la seva mare, el 21 de desembre de 1899, Emília Gual es va casar a Alcanar amb Antoni Figueres Chavalera. “Era advocat però no va exercir mai per haver-se de fer càrrec del patrimoni familiar. Van tindre cinc fills. (Emilia Gual) era una enamorada del verger de casa seua, que arribava fins el carrer Carolines, on hi passava temps llegint, fent calça o passejant…”[7].
“Una de les coses per les quals va lluitar molt l’àvia era perquè les xiquetes anessin el màxim temps possible a l’escola, de manera que quan sortissin, almenys, sabessin llegir i escriure”, afirma Maria del Carmen Fabregat, néta de la mestra Gual[8]. “La meua iaia era una dona de caràcter, amb les idees ben clares i va ser qui va tenir la relació més directa amb la població d’Alcanar i va deixar una empremta més forta”[9].
Es va jubilar, als seixanta anys, el 1928. Feia trenta-nou anys que havia estat mestra a Alcanar. A “La Gaceta de Madrid”[10], s’hi deia: “Se la concede el haber pasivo de 3.500 pesetas anuales, 70 céntimos… consignándole el pago por Tarragona”. Va morir a Alcanar el 4 de desembre de 1942. Tenia setanta-quatre anys.
El diari “El Punt Avui”, del 27 abril de 2010, publicava: “L’Ajuntament d’Alcanar ha batejat amb el nom d’Emília Gual la plaça que ha construït davant la biblioteca Trinitari Fabregat… Va deixar una gran empremta a la ciutat per la seua labor educativa… S’ha distribuït la superfície, que és de 1.800 metres quadrats, en dues àrees: una d’infantil i l’altra per als joves (amb un escenari)…”.
“La casa de la família Gual tenia un verger que arribava des del carrer de l’alcalde Sanmartí fins el carrer Carolines. Els familiars i el consistori canareu van arribar a l’acord de cedir l’hort a canvi de què se’ls respectés un tros de verger… la plaça que hi ha al darrere de la biblioteca… (du) el nom de Mestra Gual…”[11].
Addenda
Dèiem que va tenir cinc fills. El primer, Miquel, va morir al quart d’hora de néixer, el 18 d’octubre de 1900.
El segon, també li varen posar Miquel; va néixer el 26 de febrer de 1902 i va morir el 13 de setembre de 1922, amb vint anys, a causa d’una febre tifoide.
El tercer fou una nena, Roser, que va néixer l’11 de novembre de 1903. Va morir el 7 de febrer de 1964, al Vendrell, en un accident de trànsit; tenia seixanta-un anys.
El quart també fou una nena, Maria Assumpció, que va néixer el 2 de febrer de 1906. Moriria, amb vuitanta anys, l’1 de desembre de 1986.
El cinquè, i darrer fill, fou l’Antoni, que va néixer el 23 de gener de 1909 i morí unes setmanes després, el 14 de febrer de 1909.
El 4 d’octubre de 1912 moriria, a causa d’una angina de pit, el seu marit, Antoni Figueres Chavalera. Tenia cinquanta-quatre anys. Feia tretze anys que s’havien casat.
A partir del 1912, l’Emília Gual va haver de posar-se al capdavant de la casa. El seu fill Miquel encara viuria fins al 1922. Després, sols van quedar les seves filles Roser i Maria Assumpció. Recordarem que es va jubilar el 1928.
Va sobreviure trenta anys al seu marit. Va morir el 4 de desembre de 1942 com a conseqüència d’una operació que li van fer a casa seva, on li havien tallat la cama.
La seva, fou una vida entregada a l’educació i amb uns quants entrebancs familiars. Una placa la recorda en un carrer d’Alcanar. I Mont-roig hi és present.
[1] En el Cens electoral de 1894 tan sols he trobat un Miquel Gual Ferratges de 25 anys, que vivia al carrer Nou.
[2] Acta del 30 d’octubre publicada a “El Mercantil” (31 d’octubre de 1888).
[3] Una gran casa del segle XVIII coneguda popularment com “Palacio”.
[4] Era el mestre dels nois. Posteriorment fou alcalde d’Alcanar i qui va portar l’aigua al poble.
[5] “La mestra Emilia Gual Martí” de Vicent Matamoros Sanz. Comunicació presentada al “III Congrés d’Història d’Alcanar” (del 12 al 14 de novembre de 2010), pàg. 325.
[6] Era filla de Bautista Martí i Rosa Llaveria, ambdós de Mont-roig.
[7] “La Mestra Emilia Gual Martí” de Vicent Matamoros Sanz.
[8] La seva mare és Assumpció Figueres Gual.
[9] “Vinaros News”, de maig de 2010.
[10] Del 9 d’agost de 1928. “La Gaceta de Madrid” era el “Boletín Oficial del Estado” (B.O.E.) de l’època.
[11] [11] “Vinaros News”, de maig de 2010.
.
.
.
.