Miquel Anguera, “Beatet”

16-03-2023

Aquest article ve a tomb, perquè m’han fet a mans (perdó, a ordinador), unes captures de xarxa on es llegeix, clarament, la sorpresa de l’Antoni, un viatger que, tot passant per l’A7, a l’alçada del viaducte de l’Estany Salat (allí hi diu Gelat), se n’adona de l’enorme contradicció entre el nom i la realitat de la Mediterrània (gelar-se l’aigua salada??), el serè, la temperatura, l’any en què està documentat el topònim Salat i l’encaparrament de qui ha fet posar Gelat per SALAT, a part d’haver fet treure els cartells correctament retolats i amb el vistiplau de la Generalitat (deu fer uns 10 anys de la substitució), per posar-ne uns altres totalment incorrectes, tot i saber que ho són i que, a més, l’Ajuntament no té cap competència en la toponímia major, com és el cas de l’Estany Salat.

La gent pot anomenar els llocs com vulgui, però un ajuntament ha de complir amb la normativa i ha d’emprar els topònims adients. Però és que, a més, l’any 2003 l’Ajuntament ja va aprovar la Toponímia Major de Mont-roig, que ara està negant!!

Com ja hem dit altres vegades, “la ignorància és molt agosarada” i ara jo també hi afegeixo “ hi ha polítics mediocres i prepotents que creuen que haver passat i guanyar a les urnes ja els dona dret a fer el que vulguin…” Doncs, no senyor, això no va així!! La Llei 1/1998 de 7 de gener, diu molt clarament que la toponímia major (Estany Salat) és competència de la Generalitat (IEC) i no pas de l’Ajuntament. Tant costa d’entendre??

Per cert, de gelats n’hi ha de vainilla, xocolata, torró, llimona, etc. etc…

Per acabar: no és res personal. És de patrimoni: tenim una toponímia que és tan important com un edifici o un terreny municipal.

“Al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu”. Facta non verba”!!

.

.