Miquel Anguera, “Beatet”

21-12-2021

Era el Nadal de 1981, feia set anys que l’Associació de Veïns Muntanya Roja havia iniciat la seva vida sociocultural amb l’organització dels Focs de Sant Joan, Flama del Canigó (1974), i tres (el 1978), que havia estat legalitzada pel Gobernador Civil, després d’una colla d’anades i tornades de la capital, la Imperial Tàrraco: que si els estatuts en català o castellà, que si estàvem en transició després de la mort del dictador Franco (he escrit mort??), que si l’àliga, que si el tampó… us sona tot això? Feia poc del cop d’estat del 23F del Tejero i companyia, dos anys de l’històric homenatge de Mont-roig a Joan Miró, la “guerra de la pataca” a la Caseta del Rellotge, la “guerra de l’aigua”, pels camins de Mont-roig amb Aitasa. Això és el que vivíem els mont-rogencs quan va néixer Ressò. Uff!! seria interminable.

Certament, però, des del moment que vam començar a treballar al Casino de Dalt, del carrer Major, la Junta teníem molt clar que la nineta dels nostres ulls havia de ser la publicació d’una revista d’informació local i ens hi vam posar amb els 5 sentits i que, a més, durés molts anys. Per fi, van arribar les festes de Nadal del 1981, quan vam poder “donar a llum” una publicació molt senzilla, en blanc i negre, sense padrins, sense poder llençar des del balcó del bateig, ni avellanes, ni xavalla, ni bitllets d’1 pesseta, ni confits, ni fotos, ni portada, ni nom encara… res de res… Però, encara ara jo no he estat capaç de valorar el grau d’orgull i satisfacció que vam sentir en aquella taula de ca la Montserrat i el Jaume (del carrer de la Pica 6, al cel siguin), d’on sortí la primera revista de Ressò mont-rogenc!! Aquell número “0”, és realment, incunable.

El primer equip de redacció estava format per la Montserrat Llorens i Martí, Josep Munté i Vilà, Alexandra Navarro i Punyet, Pilar Rovira i Cabré, Cesc Pascual i Abelló i un servidor. En Pere Lluís Ramon i Martori (a.c.s.) ens legalitzà Ressò mont-rogenc, entrat ja l’any 1982, amb el número 1798/1982. L’adreça la teníem al Casino, carrer Major, 16 (aleshores propietat de la Cooperativa Agrícola).

Cal dir que Ressò ha tingut dues etapes: des del número “0”, el 1981, fins al desembre de 2014, en suport paper i des del febrer de 2015 en digital. I així pensem continuar fins que les forces aguantin. Des que publiquem en format digital direm que ja no cobrem quotes als socis que sempre han estat sobre uns quatre-cents, amb un suport incondicional. En aquests 40 anys tres han estat els directors de Ressò mont-rogenc: Esther Bargalló, Cesc Pascual i un servidor, de cal Beatet.

Què vam escriure sobre l’any 1981?

Recordem una mica el número “0” de fa 40 anys. Realment són molts anys i algunes notícies ja fan patxoca pel temps passat. Què dèiem aleshores?

“Amb esperança, un plany”, poesia del Miquel Ferré i Toda (epr).

El poblament de Mont-roig (VIII Centenari) de Josep Munté i Vilà (epr).

250.000 persones es manifesten a BCN per la pau i llibertat i contra la detenció de nombrosos independentistes catalans (ara encara estem pitjor).

9.500.000 ptes. de pressupost municipal per a la compra de terrenys per al poliesportiu municipal.

A la Fira d’aquell any es va inaugurar la piscina municipal.

2.500.000 ptes. pressupostades per a una depuradora i millora del clavegueram.

El Tribunal Suprem sentencia que l’empresa Aitasa pot traslladar aigua entre pobles. Poc després dona per bo l’acord del Consistori de tallar el pas de l’aigua a Aitasa.

1981, primer Homenatge a la Vellesa organitzat per la Quinta del 1963 i l’Ajuntament.

1981, primer festival de fi de curs a l’Escola M. de D. De la Roca.

L’Ajuntament publica el programa de les festes de Nadal 1981.

“Cançó del suïcida” poesia del Joan Dídac Rofes i Guerrero.

El grup de teatre local Omni-gresca SL, va oferir amb gran èxit l’obra “La filla del mar” d’Àngel Guimerà al Casino. Poc després, oferiren la comèdia “La núvia portava cua”.

També es recorda que un grup de teatre de Cambrils i Alforja actuaren a Mont-roig.

Gran èxit del primer Festival de Cine Apte al Casino (C/ Major, 16) i ja preparen el 2n.

“Enfrontar-se amb la realitat”, col·laboració de la Montserrat Salsench i Toda.

I Aplec de sardanes a l’escola, amb gran èxit. Ja es prepara el II. A.V. Muntanya Roja.

“Roca de la Vila, Roca comarcal” de Mn. Josep Ma Rubió (a.c.s.).

Entreteniments i acudits.

Com es pot comprovar en aquest petit resum del 1981, suara escrit, la importància d’una revista local i que tingui una llarga vida és primordial per poder fer una crònica del nostre poble i de ben segur que els futurs historiadors ens ho agrairan.

No crec que hàgim de relatar les moltes notícies, fotos, llibres i d’altres publicacions que haurem anat traient a la llum, però sí que voldria deixar constància de la nostra feina en unes paraules de l’historiador i bon amic Eduard Boada escrites en la Introducció, a la pàg. 19 del llibre “Notícies històriques de Mont-roig del Camp” de Baptista Nogués, on assevera: “…però cal tenir presents, també, desenes d’articles i capítols de llibres centrats en Mont-roig. Molts d’aquests articles els ha publicat la revista Ressò Mont-rogenc”. Després, l’Eduard Boada esmenta una munió de noms: Montserrat Llorens, Josep Munté, Jaume Massó, Esther Ramon, Lluïsa Pallejà, Miquel Anguera, Alexandra Navarro, Esther Bargalló, Joan Ivern, Vicent Toda, Lluís Boronat, Joan Aragonès, Salvador Aragonès, Joan Ramon Reverté, Josep Miquel Martí Rom (amb diversos articles molt ben treballats sobre personatges de Mont-roig), Francesc Martí Rom, Cesc Pascual, Maria Pilar Mendoza, Magdalena Serra, Armand de Fluvià, Núria Guasch, Montse Pellicer, Sara Punyet, Anna Robert, Santiago Munté, Joaquim Benaiges, Anselm Solé, Albert Manent, Teresa M. Anguera, Joan Màdico, Eduard Boada, Jordi Guiu, Magda Guerrero, Francesc Parés, Maria Llevat, Salvador Cabré, Jordi Toda, Montserrat Salsench, Joan Baixas, Joan Grifoll, Pilar Rovira, Roser Galceran, o Joana Espasa…

“… he volgut citar tots aquests noms trets dels primers números de Ressò mont-rogenc per tal que es pugui copsar la importància que ha tingut (i té) aquesta revista pel que fa a temes locals, molts directament relacionats amb la història”.

Que l’Eduard, que coneix com ningú la nostra història, digui el que acabem d’escriure sobre Ressò mont-rogenc ens omple de satisfacció i ens anima a continuar en aquest camí que, modestament, creiem que estem escrivint una crònica de Mont-roig d’aquests darrers quaranta anys i encara no sabem fins quan! 

No voldria deixar d’agrair les diferents persones que han format part del Consell de Redacció durant aquests 40 anys (fins i tot als que no venien a les reunions) i també tots els col·laboradors que han escrit en algun moment en la nostra estimada revista en aquestes quatre dècades. Tampoc voldria oblidar a totes les persones del comerç local que han col·laborat econòmicament, al llarg d’aquests anys, amb Ressò mont-rogenc i fer possiblela seva publicació. Sense el seu ajut Ressò no hagués pogut sobreviure. Gràcies, novament! Per acabar aquest apartat, no voldria pas oblidar un extra de Ressò mont-rogenc, al desembre de 1984 que vam dedicar a Joan Miró, un any després de la mort del nostre únic Fill Adoptiu de Mont-roig des del 1979 i artista universal. Fou realment una ingent feinada que ens va satisfer moltíssim i que es repartí, fins i tot, a la Fundació Miró de Barcelona.

Ens agradaria acabar aquest record dels 40 anys de Ressò mont-rogenc, amb el prec que alguns dels joves que ens segueixen, poguessin  i volguessin  continuar la nostra tasca perquè les properes generacions puguin beure d’aquest doll de notícies i fotografies com és la nostra revista. Aquesta és la nostra intenció i voluntat.

L’any que encetarem, dintre de ben poc, albergarà un Centenari ben important: els primers 100 anys del Club Atlètic Mont-roig. Nosaltres, l’Associació de Veïns Muntanya Roja editora de Ressò, no som tan vells i tossuts com els del futbol (que també), però de ben segur que ens uneix el mateix: l’estima per l’esport i la història, respectivament, i un amor absolut per Mont-roig!

.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

.