Esther Bargalló
29-05-2020
Gairebé cada dia vaig a la partida de les Noies i, cada cop que entro al camí i veig el cartell on posa “Camí de les Noyes”, em fa un mal terrible a la vista. En aquest rètol s’hauria de llegir “Camí de les Noies”.
Com diu Ferran Jové i Hortoneda, al llibre “Estudi Onomàstic de la vila i terme de Mont-roig del Camp”: “sempre l’hem sentit anomenar “ làz nóies” o, en singular, “la nóia” amb ó tancada. El nom deu procedir de iodització, en plural, del cognom Nolla, que es documenta abundantment des del segle XIV. És partida de terra considerada bastant gran, planera, situada cap al sector oriental del terme, entre el barranc del Ratolí (o de l’Olivera), que té a migjorn i la riera de Riudecanyes, que té a septentrió, tallant amb els Brugars, a través del camí de Cambrils (N), els Arenals (OSO) i els Masos de Marcona (S). Diuen que aquesta partida ha anat a més perquè abans es consideraven terres pobres i ara té fama que a cada tros hi ha un pou. Ultra el camí del mateix nom, s’hi pot arribar pel camí de Cambrils i per la riera de Riudecanyes. Hi són anomenades la Noia de l’Arquet, del “Cisco”, de la Martina, del Gassó, del Joan Marc, del Nostre Senyor i del Pataquer. Cadastre 1755, on surt en singular, relaciona 29 propietaris, 5 dels quals de fora vila, que entre tots declaraven una superfície de 121 jornals de terra, 42 dels quals eren de vinya, només 0,5 de mallol, 34 de terra de pa entre les tres categories, 18,5 d’olivers entre les dues categories i 26 d’erm.
El camí de les Noies arrenca del de Cambrils, un bon tros enllà del barranc del Ratolí, pren una direcció sud-oriental i s’introdueix a la partida. És ample i planer, asfaltat en una bona part (ara hi està tot) i, cap al final, fa un angle cap a migjorn i se’n va a sortir al barranc del Ratolí, en el tros que va obrir l’aiguat de Santa Tecla.” (23 de setembre de 1874, tristament famós).
Com podeu comprovar, queda molt clar com hem d’escriure el nom de la partida. No puc entendre que el responsable del Consistori encarregat de la retolació de l’esmentat cartell, no s’hagi pres la molèstia de documentar-se, tenint en compte el bon nombre d’exemplars de l’Onomàstica de Mont-roig que hi ha en dependències municipals. A part que, en català, la “y”(y grega) només s’utilitza per representar el dígraf “ny” i en alguns estrangerismes, per tant, escriure “Noyes” és un barbarisme.
S’ha de ser ruc i molt irresponsable per inventar-se o canviar els topònims del nostre municipi. Això em fa pensar, també, en l’errònia retolació de l’Estany Salat (recordem els rètols on hi posa Estany Gelat; sabent a més, que al mandat 2003-2007, ja hi posava, correctament als cartells: SALAT). La ignorància és molt agosarada!
