Miquel Anguera, “Beatet”
16-12-2019
Enguany s’han acomplert 20 anys del naixement del grup de teatre “Els Xuts”. Ressò mont-rogenc núm. 71, publicat el III trimestre de 1999 a la pàgina 35, va publicar un article, amb el títol: Ja tenim un grup de teatre, per explicar aquest fet. Els Xuts, Companyia del Teatre Principal de Mont-roig del Camp; amb aquest títol, ja deixaven ben clares les ganes i les ambicions del nou col·lectiu. Feia uns 15 anys del darrer grup de teatre local: Omni Gresca SL.
Els Xuts, celebraren l’assemblea constituent el 22 de juny de 1999 que aprovà els estatuts de la nova entitat i la seva primera junta directiva, amb en Joan M. Màdico de president, Mentxu Sancho vicepresidenta, Amèlia Bargalló secretària, Angelina Tarifa tresorera i la Marga Figueras, J.R. Reverté, Sandra Anglès i l’Elisenda Roig com a vocals.
Anteriorment, el 14 de març de 1999 el grup ja es va donar a conèixer amb el recital poètic “Qui no estima les paraules?” que es va dur a terme a l’Església Vella. Posteriorment, el 5 i 6 de juny ja van portar a l’escenari l’obra “Any de neu, any de Déu”, dirigida per la Teresa M. Anguera i el Joan Màdico i “Gente bien” d’en Santiago Russiñol, dirigida pel J.R. Reverté que es va repetir el 31 de juliol i el primer d’agost, dins el programa de la Fira.
Més de trenta són, actualment, els membres de “Els Xuts” que continuen bregant i esmerçant temps i ganes per fer del teatre un referent del nostre poble. Actualment, la presidenta és la M. Amèlia Bargalló.
Personalment, crec que el que fins ara ha deixat més petjada dels “Xuts” haurà estat la recuperació del popular i molt aplaudit Ball de Dames i Vells, sense oblidar la darrera obra que fou la molt coneguda comèdia del gran Shakespeare: Les alegres casades de Windsor, ni totes les altres obres que han dut a l’escenari, perquè vint anys donen per molt.
Mont-roig ha estat, històricament, un poble a qui sempre ha agradat el teatre. Se n’ha fet a la Sala Parroquial (Església Vella), al Casino de Lo Sindicat, al carrer Major i fins i tot al Cinema Martí (cal “Panadero”), amb una acústica molt remarcable. L’Església Vella tenia una excel·lent tramoia i un fals sostre (borrasses enguixades) que li donava una excel·lent acústica que va perdre el 1993 quan l’Església Vella va recuperar el seu actual estat original i la seva primitiva bellesa. Eliminat el fals sostre, va tornar la mala acústica i reverberació que, malgrat molts esforços, mai es podrà eliminar totalment.
Que un grup com “Els Xuts” hagi arribat als 20 anys de vida és molt bona notícia i l’únic que desitgem és la seva continuïtat molts més anys. L’única pega és que no disposen d’un local adient per als seus assajos i representacions. S’ho mereixen.
