Miquel Anguera, “Beatet”

27-05-2020

El proper 30 de maig, farà 20 anys que Mont-roig recuperà, oficialment, el seu escut heràldic mitjançant la votació dels seus representants en el plenari de la data suara esmentada (vuit vots a favor i cinc abstencions).

Ja uns mesos abans, en el ple del mes de desembre de 1999, essent alcalde en Santiago Torrebadell, ja s’havia aprovat l’inici de l’expedient de canvi del nostre escut, tota vegada que s’havia demostrat que el que s’emprava al nostre poble era erroni. El que aleshores a Mont-roig es feia servir era, parcialment,  un segell-tampó (no escut), datat del 1876 i que el Sr. Vicente de Cadenas (1915-2005), cronista i Rei d’Armes de Madrid, va donar per bo l’any 1971. Cal recordar que, aleshores, Catalunya encara no tenia transferides les competències de Cultura.

El 1976 (Catalunya encara sense competències en Cultura) l’Associació de Veïns Muntanya Roja vam començar a treballar per retre un homenatge popular a la figura de Joan Miró i portàvem pressa perquè calia tenir l’escut heràldic de Mont-roig per declarar l’insigne pintor fill adoptiu de Mont-roig i atorgar-li la medalla d’or de la Vila (com així fou el 29 d’abril de 1979), a més de posar el seu nom a la plaça que aleshores encara s’anomenava del Generalísimo des del 1940.

L’actual escut que ens vam atorgar l’any 2000 ja estava documentat i es feia servir l’any 1622 (la data més antiga documentada). Inexplicablement, l’Ajuntament sorgit de les primeres eleccions municipals democràtiques (1979) no l’havia volgut canviar malgrat els requeriments de la Generalitat de Catalunya mitjançant el Conseller Heràldic, Armand de Fluvià, el 1981, i que no és altre que l’aprovat per la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (màxima autoritat sobre el tema).

Volem deixar clar, també, que canviar l’escut heràldic d’un poble no és pas obligatori, tot i que la gran majoria de municipis del Principat, sí que ho van fer, especialment els que s’havia demostrat que eren erronis, com en el nostre cas. Per exemple: per què la corona era de duc quan Mont-roig mai n’havia tingut de duc? Per què l’escut duia unes fulles de llorer posades arbitràriament? Per què portava una flor de lis de color blau, quan el 1622 ja portava un mont floronat? Per què la flor no portava el color roig de Mont-roig, i el duia blau?

L’actual i vigent escut heràldic de Mont-roig consta de: escut d’or (groc), mont floronat de gules (roig) i, per timbre, una corona mural de vila (en forma caironada, és a dir, quadrat recolzat sobre un dels seus 4 vèrtex).

El mont floronat es troba en els escuts de Mont-roig, Montblanc, Puig-reig, Agramunt, etc. i als cognoms catalans Gualba, Montgrí, Claramunt, Gurb, Montgriu, Montreal, Montaner, Savall i d’altres. És a dir, pobles i famílies amb una clara referència a mont, muntanya, puig, turó, etc. També direm que el mont floronat ja apareix l’any 1244 en una tomba il·lustre del monestir cistercenc de Vallbona de les Monges (Urgell).

Històricament, i com ja hem dit, l’escut de Mont-roig s’emprà, com a mínim l’any 1622. També el trobem als anys 1639, del 1708 al 1729, 1750, 1781, 1801, etc.

Fa 13 anys, l’Ajuntament s’atorgà un modern logo representatiu. Per aquest fet i des d’aleshores, la funció representativa del nostre escut heràldic ha quedat en segon terme. La meva modesta opinió és que, en qüestions de patrimoni de Mont-roig, l’escut se l’empra bastant menys del que li correspondria i crec saber-ne el motiu.   

No puc oblidar donar les gràcies a les persones que van fer possible que tinguem el nostre escut normalitzat. En primer lloc al J.M. Martí Rom “Panadero”, que ens posà en contacte amb l’Armand de Fluvià, conseller heràldic de la Generalitat i que el 28 de novembre de 1998, vingué a Mont-roig a donar una conferència preciosa sobre el nostre escut. L’enregistrament de dita conferència la vam fer arribar al Sr. Alcalde, a la Casa de la Vila, per a la seva informació i estudi.. Ni cas, ni resposta… També agraïm al Sr. Joan Guinovart, el secretari de l’Ajuntament d’aleshores, per la seva ingent tasca en el tema administratiu i de relacions amb el ministeri de Cultura de Madrid. Sense ell, no tinc clar que aconseguíssim tenir escut i, per tant, haver fet l’històric i merescut homenatge a Miró!

Per acabar, vull agrair molt especialment a la mont-rogenca Núria Muñoz i Aldabó que fou qui ens feu el disseny de l’escut heràldic de Mont-roig (totalment gratuït), l’any 2000.

Qui perd els orígens perd la identitat. Els mont-rogencs i mont-rogenques no ho volem pas. Amb l’escut heràldic conservem part de les nostres arrels.