Miquel Anguera, “Beatet”
30-12-2022
L’actual cementiri municipal es va construir l’any 1862 i fou ampliat entre l’any 2007 i 2008. Fa, doncs, 160 anys de la seva construcció. El projecte fou presentat a la Biennal de Venècia l’any 2012 (JRC).
En Baptista Nogués i Grifoll “Melitino”, explica en el seu llibre “Notes històriques de Mont-roig del Camp” que, segons referències dels vells, els terrenys per a la construcció del nou cementiri els va donar al poble, el mont-rogenc Miquel Fontcuberta.
Recordarem també que, abans de l’actual cementiri, l’anterior es trobava a cal Josep Anglès, “Guapo”, a l’actual número 7 de la plaça de Joan Miró i, com a mínim, ja està documentat l’any 1602. Abans d’aquest, el cementiri es trobava a l’actual carrer Major, número 6 i 8 (a cal Reverter). Recordarem que, antigament i durant molts segles, els cementiris es construïen a tocar de les esglésies. Fins i tot, avui dia, es pot comprovar.
Una altra dada curiosa és saber que l’actual cementiri es troba a la partida dels Quarts o MINANOVA (topònim major pràcticament perdut, actualment).
Trobareu altres dades d’interès dels cementiris de Mont-roig al 5è llibre de la col·lecció “Quaderns de la Pixerota” de l’Editorial Ganzell, any 2017, d’Eduard Boada. Pàgines 89-92 del llibre del Baptista Nogués i Grifoll “Melitino”: “Notes històriques de Mont-roig del Camp”.
“Em deia el meu mestre d’ofici, en Josep Maria “Pere Anton”, que el fossar vell del poble havia estat a la casa que li deien de la Pagota, la qual era germana del polític del Partit Liberal de Mont-roig que li deien el Pagot. Ara aquesta casa, junt amb el seu hort, es propietat de la vídua d’en Josep Nolla, més conegut pel Pepet de la Guapa; aquest s’havia casat amb la Mercè filla de cal Domingo Portas. (actualment dit cal Guapo, es el núm. 7 de la plaça Joan Miró).”
“Guspires (de la història de Mont-roig)” de Francesc Rom Serra i Martí Rom (Edicions Marré / Associació de Veïns Muntanya Roja, 2010), pàg. 19.
El 1872 es publica un decret prohibint els cementiris dins del nucli dels pobles.
En la reunió de la Comissió provincial de la Diputació, del 12 d’agost de 1872, hi trobem el tràmit per vendre el terreny de l’antic cementiri de Mont-roig, que l’alcalde havia sol·licitat el 7 d’agost: “se acuerda contestarle que no puede concederse la autorización que solicita para enagenar el cementerio viejo, cuya finca deberá denunciar a la Administración económica para preceder a su venta, previa tasación, de cuyo valor quedará a favor del pueblo el 80 por 100…”[1]. “El cementiri vell… era a la plaça del Portal (d’Avall, o de l’Església)…”[2]. És a dir, a l’actual plaça de Joan Miró, a l’hort del “Guapo”. [1] BOPT, del 31 d’agost de 1872.
2 “Estudi onomàstic de la vila i terme de Mont-roig del Camp” de Ferran Jové Hortoneda, 1999, pàg. 201.
.
.