Miquel Anguera, “Beatet”
17-05-2019
Com si fos ahir i ja han passat 40 anys! El proppassat 29 d’abril s’acomplí el 40è aniversari de l’homenatge que Mont-roig va retre al seu únic fill adoptiu fins ara: JOAN MIRÓ.
La idea de fer un homenatge popular a Joan Miró va néixer al si de Junta de l’Associació de Veïns Muntanya Roja (AVMR). En una de les reunions de treball que vam celebrar –seria el 1976-, va sortir aquesta idea i hom l’acceptà unànimement. Fou la segona activitat (aquesta de gran abast) que ens vam posar al cap de fer, poc després d’arribada la democràcia després dels quaranta anys de foscor franquista. La primera, fou portar, des de Reus, la Flama del Canigó per encendre les diverses foguerades de Mont-roig. Va ser la vigília de Sant Joan del 1974. Després vindrien Ressò mont-rogenc, els aplecs de sardanes i un llarg etcètera.
Tornem a Joan Miró. Després d’uns 3 anys d’intensa feina perquè la Generalitat encara no havia rebut el traspàs de les competències de Cultura, i tots aquests temes havien de passar per Madrid, vam aconseguir celebrar aquest històric homenatge a Joan Miró. El que més feina ens donà fou la recollida de signatures que l’alcalde F. Aguiló ens va demanar per canviar el nom de la plaça del Generalísimo pel de Joan Miró (adduïa que estàvem a la Transició i que, amb el suport popular, tot seria més fàcil). Després d’una colla de mesos d’intensa feina, vaig aconseguir recollir al voltant d’un miler de firmes que l’alcalde ja va considerar suficients pel canvi de nom de la plaça. També recordo els problemes amb el Capitán de Armas de Madrid, perquè era el responsable d’aquestes qüestions (tenir l’escut heràldic, necessari per a atorgar-li la medalla d’or) i, en tot hi posava “pegues”. L’altre tema fou més fàcil perquè ho vam poder tractar amb el nou govern municipal que acabava d’entrar a la Casa de la Vila (19-04-1979) i tot foren facilitats: la primera medalla d’or de la Vila i el nomenament de Joan Miró, com el primer fill adoptiu de Mont-roig.
Sortosament, vam poder comptar amb la inestimable i imprescindible ajuda del Sr. Joan Guinovart, secretari de l’Ajuntament d’aquells anys que ens ajudà, i molt, amb tota la feina administrativa per aconseguir aquestes tres fites (donar el nom de Joan Miró a la plaça del Generalísimo, nomenar-lo fill adoptiu i atorgar-li la primera medalla d’or de la Vila.
També recordo el testimoniatge que en Martí Rom (“D’un roig encès: Miró i Mont-roig”) i TVE feren aquell dia, enregistrant les úniques imatges que es guarden d’aquell històric dia. Tot en 16 mil·límetres, el format professional que era costum aleshores.
A continuació, us presentem l’atapeït programa d’actes de l’històric homenatge:
“ Programa d’actes de l’homenatge a Joan Miró el 29 d’abril de 1979:
- A partir de les 11 del matí, recepció oficial de les autoritats a la Casa de la Vila. Música i sardanes a través dels altaveus.
- Sobre les 12, cant dels Segadors, com a himne nacional de Catalunya. Cançó d’obertura de l’homenatge a càrrec de la Rondalla “Fent Camí”.
- Unes paraules, seguidament, a l’homenatjat i a tots els presents.
- Lliurament a JOAN MIRÓ, de la medalla d’or de la vila i d’un pergamí recordatori de l’homenatge a càrrec del Sr. Batlle.
- Descobriment de la placa, que dóna nom a la nova plaça d’en JOAN MIRÓ.
- Refresc popular per a tothom a la plaça de l’església nova.
- Visita a l’església.
- Visita a l’ermita de la Mare de Déu de la Roca.
- Oferiment d’un dinar de germanor als convidats a l’homenatge.
Mont-roig del Camp, diumenge 29 d’abril 1.979
LA COMISSIÓ PRO HOMENATGE A JOAN MIRÓ”.
L’any 1984, quan Miró ja havia traspassat (Nadal de 1983), vam publicar a Ressò mont-rogenc un número extra –de 66 pàgines-, en record i homenatge al mont-rogenc universal JOAN MIRÓ. Allí hi trobareu articles i col·laboracions dels germans Martí Rom, Max Cahner, Rosa M. Malet, Joan Miró, Josep Ramon, Pilar Rovira, Josep Munté i Vilà, Estanislau Roca, Baptista Nogués, etc. que ampliaran, i molt, aquest meu, petit i humil article a la seva memòria.
Al llarg de la meva vida he tingut l’ocasió d’assistir a molts homenatges ben diversos (polítics, religiosos, socials, de comiat, de benvinguda, etc.) però, com l’homenatge a Joan Miró del diumenge 29 d’abril de 1979, mai! I per molts anys que visqui dubto molt que ho pugui tornar a viure!
Fotos: Glòria Alsina
