Miquel Anguera, “Beatet”

11-10-2025

Un any més (i ja en van una colla des del 2017), el Ball de Dames i Vells ha aconseguit un èxit esclatant en la seva representació per la Festa Major d’enguany, amb la complicitat musical de la Kobla d’en Taudell.

Les 4 representacions tradicionals del dissabte a la tarda-vespre (a la placeta del tambor del carrer d’Amunt, a l’antiga presó (2 cops) i a la plaça de Joan Miró) foren molt concorregudes, per demostrar-ho. Força persones van anar a més d’una representació. Fins i tot hom demanava, un any més, que es pogués disposar de petits micròfons per sentir-se millor els diàlegs. Una senyora de Cambrils digué que, a la seva ciutat, n’empraven i que només valia uns 2.500 € el lloguer. Se’n podria parlar, si més no, no us sembla?? Segur que és molt menys costós que el viatge en avió i autocar al bonic poble de Saint Paul de Vence, a la Costa Blava francesa, que la Casa de la Vila pagà a una trentena llarga de mont-rogencs. Un viatge totalment innecessari i costós.

Dames i Vells es distingeix, especialment, per les crítiques a la gestió municipal de la localitat on es representa i esmenta qualsevol cosa notòria que hagi sorgit durant l’any.

Parant l’oïda al que hom anava sentint (evidentment, falta llogar micròfons), resumim:  

• Primer sentírem una condemna total al genocidi del poble palestí per part d’Israel.
• Positiu fou nomenar el Guillem Anguera pels seus concerts dels Cap de Setmana Diatònic, havent arribat doncs, a la “majoria d’edat”, 18 anys.
• Una “foto” també de record a la Fira d’enguany, dins la deixalleria municipal.
• També sentírem anomenar la regidora Elvira, amb el seu canvi.
• També una crítica a Miami (poble?) per les seves festes de més d’una setmana.
• També el projecte Ametller Origen rebé crítiques, així com recordar el poc treball dels regidors de l’equip de govern.
• L’itinerari arribà a Ripoll, tot recordant la seva alcaldessa i diputada Sílvia Orriols.
• La sud-coreana empresa Lotte tampoc s’escapà a la crítica.
• Un recordatori al nou pavelló escolar, i petit, “de la Roca”, a l’escola del mateix nom.
• També es parlà del començament de les obres de preservació a l’Ermita.
• S’esmentà una crítica al teatre de la Fira que no agradà.
• Crítica per haver llegit al Diari de Tarragona la declaració de l’alcalde: “Miami es un pueblo”, perquè cap òrgan oficial mai no ho ha dit, ni ho ha escrit, ni ho ha aprovat. El lèxic, evidentment, no és el seu fort.
• Dames i Vells van cridar: “ No és Miami, això és Mont-roig, no ets ningú per voler canviar el nostre nom; tenim història, tenim orgull i no ens agrada que ens vulgueu donar pel cul”!!
• Crítiques a l’anterior responsable de Cultura, a qui s’anomenà “Nazareno”, crítiques als Comellarets, a la Via Verda, al futur auditori per la llarga tardança i, ja ho hem dit, a l’Ametller Origen.
• Dames i Vells, tampoc es van oblidar de citar i criticar el viatge (i ara ho repetim) a la localitat de Saint Paul de Vence a la Costa Blava francesa. Per cert, a la mateixa Costa Blava francesa hi ha la també preciosa localitat de Le Castellet, on el nostre estimat mont-rogenc “Cinto Quadrus” (Jacint Salvadó i Aragonès) es va exiliar. Allí sí que hi ha un tros de Mont-roig…

Recordarem que aquests “versots”, de caràcter popular i obra de Dames i Vells (del Grup de Teatre els Xuts) estan publicats en un llibret i es poden comprar a la Llibreria Rom (de cal Nacre), a Mont-roig, al preu de 6 €. Té un tiratge de 150 exemplars.

Resumint, Dames i Vells, cada any es van superant i semblen professionals (com hem dit, només els hi falten micròfons perquè tots els mots se sentin perfectament). Sobretot, feu que això duri molts i molts anys!! La gent, amb el seu escalf i presència, així us ho demanen!

Gràcies Dames i Vells, Xuts, i gairebé me n’oblidava: agraïment infinit a la Kobla d’en Taudell, a la Carme, al Frederic, al Josep i a l’Albert per la seva música, constància i tossuderia. Dames i Vells de Mont-roig no es podria entendre sense valtros !!

.

.

.

.

.

.