Miquel Anguera “Beatet”

10-12-2024

En el darrer treball històric d’en J.M. Martí Rom penjat a Ressò mont-rogenc el passat 1 de desembre, amb el títol “Coses d’Abans” (3), a part del seu indiscutible valor històric, m’ha fet molta gràcia adonar-me’n que, a les pàgines 7 i 8 del seu escrit, espolsa el record d’un mont-rogenc totalment oblidat i desconegut: Miquel Mas i Bargalló, guitarrista. Donat que Mont-roig sempre ha tingut una llarguíssima tradició musical, crec que és de justícia destacar-lo, aprofitant l’avinentesa de la descoberta d’aquest rellevant guitarrista mont-rogenc del segle XIX, per part d’en Martí Rom. Voldria entendre que, si en contra d’haver viscut al segle XIX i XX, fos coetani nostre, la seva rellevància seria molt més notòria i brillant. Mirem, sinó, la seva biografia :

Neix a Reus el 14 de març de 1846. Els seus pares, Miquel Mas Toda i Maria Bargalló eren pagesos de Mont-roig. Els seus avis paterns eren Francisco Mas i Rosa Toda, de Mont-roig. El seu avi matern, Pere Bargalló, també de Mont-roig, va anar a viure a Reus.

Miquel Mas Bargalló es va casar amb Antonia Burillo, de Hijar (Terol), se’l defineix com “compositor, intèrpret i pedagog”. Va iniciar els seus estudis musicals a Barcelona. Va fer concerts de guitarra a Barcelona, Saragossa, Bilbao i París. Va crear varis conjunts amb guitarres i bandúrries, un quartet i un quintet. Durant cinc anys, a partir de 1870, va fer recitals a Berlín, Dresden, Viena, Brussel·les, Praga, Niça i Montecarlo.

Va fundar agrupacions com la “Lira Barcelonesa” i la “Lira Espanyola”. El 1894 fou nomenat professor de guitarra, fins la seva jubilació el 1922, a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Com a compositor va compondre havaneres, tangos i xotis (17) . Va morir a Barcelona el 9 de juny de 1923.

La seva filla Antònia Mas Burillo va obtenir el títol de professora de piano al Conservatori Municipal de Barcelona el 1899. “Tingué bon mestre en son propi pare… qui ha educat a la novella professora ab tot el carinyo y dalit propis de qui vol treurer de sas iniciativas una deixebla que li fassi honor. Y aixís ha resultat” .

(17)  Informacions del llibre “La Guitarra en Cataluña, 1769-1939: con especial referencia a los guitarristas José Ferrer (1835-1916), Sor, Brocá, Viñas, Bosch, Costa, Más, y otros” de Josep María Mangado Artigas (Londres, 1998).

(Llegiu “Coses d’Abans (3)” pàg. 7 i 8 de Martí Rom. Ressò mont-rogenc l’1-12-2024).

.

.

.

.