Miquel Anguera, “Beatet”

17-06-2025

En la darrera revista Caramella (la número 52, del maig-octubre 2025), molt coneguda  per part dels qui estimem la música i la cultura popular vam tenir el goig de trobar a les pàgines 60 i 61 un molt bon reportatge sobre aquest mont-rogenc grup de les Pobles, que es troba en els seus 23 anys de vida i actuacions per arreu del Principat i fins i tot a l’estranger.

En dit reportatge-entrevista, els 4 membres actuals de la Kobla, fan un repàs des del  començament de la Kobla, l’any 2002, fins als nostres dies. El Frederic Quesada, son germà Josep, la Carme Llagostera i l’Albert Margalef hi desgranen tota una sèrie de fets, anècdotes i històries que donen per a molt. En primer lloc, ens parlen del Josep Sancho (bateria) i del Víctor Insausti (guitarra) que foren membres fundadors juntament amb els germans Frederic i Josep Quesada. La Carme Llagostera i l’Albert Margalef s’hi van incorporar més tard fins a les dates actuals.

En un principi, la música que crearen i interpretaren l’anomenaren folk-punk. Abraçava i abraça cercaviles, concerts didàctics, medievals, renaixentistes, modernistes, balls parlats (especialment amb el grup de teatre els Xuts de Mont-roig, amb Dames i Vells…). També ens recorden que l’arranjador i compositor del grup és el Frederic i que la coneixença (també amb la Carme i l’Albert) fou a l’Aula de Música Tradicional de Vila-seca. Les diferents cordes dels instruments són indestriables del Frederic, així com la percussió és cosa exclusiva de l’Albert i el vent del Josep. La Carme té el monopoli de la tarota, gralla i flautes. Evoquen, com a molt didàctics, els concerts amb els pertinents instruments històrics i d’època que porten als escenaris quan convé. Personalment. En dono fe.

També fan una passada pels llocs on han actuat i en recorden molts per les nostres comarques i, fora d’elles. A Occitània, molt especialment. També recorden que van ser teloners dels molt coneguts grups com: “Obrint Pas”, “Dijous Paella”, “Plouen Catximbes”, “Control Antidòping”, “Xeic”, “Brams”…

Per acabar, direm que el Josep va escriure un llibre quan feu 20 anys del seu naixement del qual en guarden un gran record (2002-2022). Això no ho diuen ells quatre, però ho diem nosaltres, des de Ressò mont-rogenc: No pareu mai, encara que caiguin llamps, trons i ganivets de punxa”. Moltes gràcies Kobla d’en Taudell !!

.

.

.