Miquel Anguera, “Beatet”

28-10-2022

El proppassat dilluns 24 d’octubre, el Col·lectiu Taca d’Oli, d’on les Àvies i Avis per la Llibertat de Mont-roig en formen part, van organitzar una visita cultural i de germanor a la capital de la Terra Ferma. Trenta pobles i ciutats d’arreu del Principat en formen part i gairebé representants de tots 30 municipis hi férem cap, en tres autocars.

Unes 160 persones hi van prendre part. Vam poder saludar amics de Reus, Vic, Tarragona, Riudoms, Cambrils, El Morell, Montbrió i un llarg etcètera. De Mont-roig nou foren les àvies i avis que hi van poder anar. Lleida, aquests darrers anys, ha millorat moltíssim com a ciutat i va valdre la pena anar-hi a passar el dia. Vam tenir persones que ens van guiar per tot el circuit que vam visitar i ens ho vam passar d’allò més bé. El temps va acompanyar i, malgrat la sequera que estem patint, el Segre continuava rajant.

A mig matí, la Seu Vella, dalt del Turó, fou el punt de trobada. La catedral, el Castell del Rei, el claustre, les muralles, amb un excel·lent guia-músic, ens va fer passar pel davant de tanta història com té la Seu Vella (els dilluns està tancat i van tenir l’amabilitat d’obrir-nos els diferents indrets que vam visitar).

Sobre les dues vam anar a dinar en un restaurant que ens van tractar molt bé i, poc després, la Paeria de Lleida ens obria les portes per poder visitar les parts més emblemàtiques i històriques del Comú de la capital de Ponent: la façana, la sala de plens i la presó (amb l’escut del rei de cap per avall).

Acabada la visita a la Paeria, tinguérem una mica de temps lliure que vam aprofitar per visitar una exposició a l’IEI (Institut d’Estudis Ilerdencs) dedicada al pintor Jaume Minguell i Miret, de Tàrrega (amb motiu del centenari del seu naixement). Molts recordareu que fou qui ens pintà els murals a la nostra Església Nova entre 1962 i 1971 a instàncies de Mossèn Josep Maria Franquet (1971, any de la seva mort).

Per acabar la jornada frenètica i encisadora a Lleida, a la plaça de la Paeria, ens vam aplegar unes 300 persones per escoltar i participar en una roda de cants amb el Cor Plaça La Paeria. Cants com: La presó de Lleida, Venim del Nord venim del Sud, La llengua no es toca, I amb el somriure la República… per acabar amb el cant de “Els Segadors”.

 Vam deixar Lleida, ja fosc, contents i amb una satisfacció ben compartida per tots els que ens vam trobar, en una fantàstica ciutat (potser un xic oblidada, incomprensiblement) com és la capital de la Terra Ferma.

.

• 

• 

• 

• 

• 

.