Jaume Borràs (historiador)

19-06-2025

Vivim uns  temps força convulsos en el nostre territori al voltant del projecte de la Lotte a Mont-roig del Camp, una enorme fàbrica de components de coure per bateries elèctriques, de capital coreà.

La Plataforma Defensem Mont-roig  adverteix que  per produir l’elecfoil, l’element bàsic de les bateries, es faran servir substàncies químiques, algunes altament perilloses com l’àcid sulfúric, l’àcid clorhídric i l’àcid cròmic. Aquests àcids són corrosius i tòxics, especialment l’àcid cròmic i poden tenir efectes greus tant per a la salut com per al medi ambient.

Pel que fa a les dimensions del projecte, l’actuació urbanística seria d’unes 44 hectàrees, amb una alçada d’edificacions que en alguns casos  arribaria als 25 metres. Això implicaria  un impacte visual notable que deterioraria el paisatge de mosaic agroforestal característic de la zona.

Només cal fer el senzill exercici de pujar al bonic mirador del Santuari de la Roca i imaginar aquell bunyol enmig dels camps i boscos, malmetent l’entorn que va enamorar al gran Joan Miró; i condimentat amb més de 90 hectàrees de plaques solars per bastir d’energia a la fàbrica!

En el mes de novembre de  l’any 2023 , l’aleshores president de la Generalitat, el Sr. Aragonès, va visitar Corea del Sud i es va vantar de la milionària inversió de la multinacional Lotte Energy Materials, en terrenys de Mont-roig del Camp: 1.200 milions d´euros. El president, tot cofoi, destacava que era una inversió estratègica i que crearia 600 llocs de treball.

Poc després de plegar veles, ja fa un any, sense pressupostos i en plena sequera, l’expresident Aragonès insistia en  reivindicar  el projecte Lotte, com un clar exemple del suport de la Generalitat a la  necessària diversificació econòmica, a l’ impuls de noves tecnologies i bla,bla,bla.

Servidor de vostès i  malfiant-me d’anuncis i proclames d’autobombo, vaig fer un exercici de memòria i de viatge en el temps.

L’any 2001, les comarques de l’Ebre i del Priorat, la ventafocs de Catalunya, s’alçaven com els vilatans de Fuenteovejuna “ todos  a una”, per rebutjar diversos  projectes lesius per les nostres contrades.  Unes enormes manifestacions contra el propòsit del govern del Partido Popular d’Aznar relatiu al transvasament de l’EBRE, el Pla Hidrològic Nacional, amb aquell crit emblemàtic de “Lo riu es vida”, van deixar una forta petjada i ressò a escala nacional.

Paral·lelament, es va desfermar una  clara   oposició a la instal·lació a Móra la Nova d’una enorme central elèctrica  de cicle combinat, impulsada per la multinacional Enron, dels Estats Units; havia de ser la tèrmica més gran d’ Europa!!!

 La central que Enron projectava  a Móra la Nova empraria  gas natural per crear l’energia i amb una potència de 1.600 MW. Ara bé, també podria funcionar  amb  fuel, combustible contaminant i causant de pluja àcida. La Plataforma de la Ribera d’Ebre denunciava la gran despesa d’aigua: 72 milions de litres d’aigua, dels quals 57 milions s’evaporarien per 4 xemeneies de més de 100 metres d’alçada. Aquesta aigua equivaldria al consum d’una ciutat de mig milió d’habitants en un dia.

Cellers cooperatius, entitats ambientalistes i també la Facultat de Geografia de la Universitat Rovira i Virgilia van posar-se les mans al cap,  davant d’aquell despropòsit que amenaçava el paisatge i la qualitat ambiental d’un territori que ja suportava el peatge de les nuclears d’Ascó i l’Erquimia de Flix.

El procés d’aterratge d l’Enron a la Ribera d’Ebre, mostra sospitoses coincidències amb l’actual projecte de la Lotte:  promeses de centenars i centenars de llocs de treball i d’inversions milionàries. L’alcalde de Móra la Nova ho venia  com una gran oportunitat per la zona,  fins i tot el president JordiPujol, en un moment euforitzant,  va arribar a proclamar que amb l´ Enron, Móra la Nova seria “el Houston de Catalunya”.

Tanmateix, el projecte de central de cicle combinat de Móra la Nova es va retirar davant l’oposició numantina de les comarques del Sud. Anys després, l’empresa feia figa en un escàndol financer de proporcions colossals.

Sortosament, el moviment Revoltes de la Terra, digne hereu dels col.lectius que van aturar el PHN i l’Enron, es nega a empassar-se el conte de la Lotte, ara un objectiu estratègic del govern de la Generalitat de Salvador Illa.

Unes 3000  persones es van mobilitzar a principis de maig contra l’ agressió al nostre paisatge, contra  un model de creixement econòmic depredador de recursos i en favor de la defensa del territori. La portaveu de l’entitat organitzadora , Marta Roig, va parlar clar i català: “No només hem dit que no a la Lotte, sinó que també hem dit prou que el Camp de Tarragona sigui un territori abocador”

Escoltant tot el rosari de  meravelles que ens vindran del braç de la Lotte:  llocs de treball a dojo, inversions milionàries, grans oportunitats econòmiques  per l’entorn, ús d’energies verdes, hom pensa  amb l’enèssima nova versió del  famós conte de la lletera.

Esperem no  trobar-nos,  en un futur ben pròxim , amb  la gerra trencada!

.

.

.

.