Miquel Anguera, “Beatet”

25-02-2025

Dissabte passat, 22 de febrer, una trista notícia ens trepava les orelles: el Jordi Mariné, el grandíssim ciclista de Vinyols que vivia a Cambrils ens ha deixat. Ostres: no pot ser!! Si vaig estar parlant amb ell una bona estona el dia 26 de gener a Mont-roig (durant la 18a Cursa Social del Josep Florencio)!!

En Jordi té una biografia amplíssima, tant a nivell esportiu com social i polític, tot i que el que més recordo és la seva amistat i empatia i, en canvi, el més rellevant que han tret els mitjans de comunicació han estat les seves gestes esportives: olímpic el 1964 al Japó, que fos professional de les dues rodes del  1966 al 1970, que fou campió d’Espanya (per “regions”) el 1968, amb els seus companys Josep Florencio Tutusaus de Mont-roig i Àngel Ibáñez Lahoz de Torredembarra. També ressalten que fou president de la Federació Catalana de Ciclisme (2000-2004), vicepresident de l’espanyola (2000-2003) i més…

A nivell local (Cambrils) tots recordem que fou l’ànima de la Penya Ciclista Cambrils i que també fou regidor del consistori mariner. Però, repeteixo, per mi el que més em va atraure de la seva persona fou la seva simpatia i empatia amb tothom. Fos d’on fos, el lloc on fos, i a l’hora que fos.

On anàvem a reparar les bicicletes quan el Jos Florencio encara no havia inaugurat la seva botiga a Mont-roig?? Quantes estones xerrant a la seva botiga de Cambrils?? Mai una mala cara, mai un no… Jordi, descansa en pau perquè t’ho mereixes i molt!!

.

.