Miquel Anguera, “Beatet”
04-04-2025
M’han fet a mans un llibre editat pel CSIC titulat “Homenatge a Antoni Ballester i Nolla. Recull d’escrits”. No cal dir que aquest llibret ens omple de satisfacció tota vegada que ret homenatge a aquest mont-rogenc universal però, que malgrat l’àmplia coneixença que se’n té d’aquest extraordinari científic en el seu món, a nivell social no se’l coneix el que creiem que es mereix, a bastament.
Aquest llibre-homenatge de 71 pàgines, editat el 2020 (any del centenari del seu naixement) té una colla d’escrits i fotografies de diferents persones, familiars, companys de professió sobre la seva vida, obres, etc. També s’hi ha publicat “Dues poesies, una carta i un dibuix” d’Antoni Ballester.
No hi podia faltar un escrit de “L’Institut de Ciències del Mar, CSIC, Barcelona 2020”, amb un pròleg de Josep Lluís Pelegrí de l’Institut esmentat. També n’hi ha un altre de la seva companya inseparable d’aquelles batalles antàrtiques, la Josefina Castellví i Piulachs, també del ja dit Institut de Ciències del Mar-CSIC, 1960-2000.
També hi ha un altre escrit, en aquest cas de la família, de mans del seu nebot Oriol Ballester i Sadurní (amb l’escrit “Mont-roig del Camp i Barcelona, l’Alfa i l’Omega d’Antoni Ballester i Nolla”) que, per cert, tenim el gust de conèixer-lo personalment i amb qui mantenim un periòdic contacte. Tampoc podem oblidar un altre esplèndid article de Joan Rovira i Lledós, titulat “Les Campanyes Antàrtiques del CSIC 1986-1987”.
Abans de cloure aquest senzill escrit no voldria oblidar la petició que vam fer (deu fer 7 o 8 anys) de demanar a les autoritats espanyoles pertinents que fessin el favor de canviar el nom de la “Estación Antártica Española “Juan Carlos I” pel de “Antoni Ballester i Nolla” que és l’únic que s’ho mereix, a bastament. El Borbó ja ha demostrat, suficientment, que ni s’ho mereix ni se l’espera, al contrari. La meva àvia Carme deia “Senyor, baixeu si no teniu feina que aquí n’hi ha molta i de mal fer!”. Doncs, això!
Hem pogut comprovar, des del 2005, quan vam inaugurar a Mont-roig l’Institut a nom seu, que l’equip directiu, sempre que pot, té ben present l’Antoni Ballester i el continua homenatjant cada cop que és possible d’enaltir la seva figura. S’ho mereix i s’ho ha guanyat amb escreix.
Gràcies Antoni, per estimar-nos tant i, com diu el teu nebot Oriol, per posar el nostre poble, Mont-roig, com l’Alfa de la teva vida. No t’oblidarem mai!
.
.
.