EXPOSICIÓ DE JACINT SALVADÓ A LA GALERIA DALMAU DE BARCELONA

Noticiari

- 19 de Març de 2015

[vc_row][vc_column width=”1/1″][vc_column_text]Martí Rom

www.martirom.cat

19-03-2015

Com dèiem en una notícia anterior, del març al maig de 2015 hi haurà tres exposicions dedicades al mont-rogenc Jacint Salvadó, el nostre “Cintu Quadrus” (Mont-roig, 1892 – Le Castellet, 1983). A Barcelona, València i París.

En aquesta primera, a la Sala Dalmau, carrer del Consell de Cent, 349, de Barcelona (del 3 de març al 20 d’abril), el passat dimarts dia 17 vam gaudir de la visita del seu fill Roch Salvadó. Anteriorment, aquesta mateixa galeria ja havia dedicat exposicions a Salvadó (els anys 1994, 2003 i 2011. Ara s’hi exposen tretze quadres fets entre el 1961 i 1982).

Mariana Draper, a la introducció del catàleg, diu: “Roch, como depositario de un importante fondo de obra de su padre, ha habilitado y acondicionado un antiguo molino en Le Castellet, para poder albergar convenientemente todo este legado… Como a tantos artistas que desarrollaron su labor en el exilio, los años de ausencia de nuestro país, nos habían impedido conocer bien su trabajo… (Ahora) coincidiendo con el homenaje que le dedica el Instituto Cervantes de París, creemos que es un momento excelente para mostrar de nuevo su obra en Barcelona, a lo que se ha sumado también la Galería Muro en la ciudad de Valencia…”.

Una representació de Mont-roig (millor dit, els seus amics de fa anys i anys) vam poder retrobar-nos amb el Roch Salvadó i la seva esposa Brigitte. També hi era present, a la galeria, un nebot del mateix Roch, el Jaume Clariana Gimferrer. Aquest, es nét de la germana del pintor, la Conxita Salvadó Aragonès (1903-1989); són la part de la família que, en marxar de Mont-roig, van anar a viure a Sant Adrià del Besós .

Deuen ser dies de “Salvadó”. A l’endemà, el dimecres 18 de març, s’ha inaugurat al Museo del Prado de Madrid l’exposició “10 Picassos del Kunstmuseum Basel” (del 18 de març al 14 de setembre). En els reportatges televisius, el primer quadre que apareix és un dels arlequins de Picasso del 1923, on el model és el nostre “Cintu Quadrus”. Fins i tot a la pàgina web del Museo del Prado, quan comenta aquesta exposició (https://www.museodelprado.es/exposiciones/info/en-el-museo/diez-picassos-del-kunstmuseum-de-basilea) la imatge que es reprodueix és el mateix quadre. A més, en el títol s’hi diu: “Arlequín sentado o el pintor Jacinto Salvadó (Arlequin assis)”. Des de fa prou anys, quan es cita algun d’aquests quatre (o cinc, segons versions) arlequins de Picasso del 1923, sovint s’hi esmenta Jacint Salvadó. Em comentava un dels grans estudiosos de Picasso, Josep Palau i Fabre, en aquell ja llunyà 1993 quan li vam dedicar un llibre i un documental (amb Juan Manuel García Ferrer) en el si del Col·legi d’Enginyers, que en endavant faria servir el seu prestigi picassià per fer incloure el nom de Jacint Salvadó en els títols d’aquests arlequins. Ho va aconseguir!

Em comenta, tot dinant, Jaume Clariana Gimferrer, aquell nét de la germana de Jacint Salvadó, que té a casa una reproducció d’aquest mateix arlequí de Picasso. Explicava la seva avia Conxita que aquesta reproducció li havia regalat Jacqueline Roque, la darrera esposa de Picasso (després de la mort d’aquest) a Jacint Salvadó.

Picasso va morir a la seva casa de Notre-Dame-de-Vie al poble de Mougins, prop de Cannes. A la nit el van traslladar al seu castell de Vauvenargues, prop d’Aix-en-Provence, potser per aïllar-se de la remor dels mitjans de comunicació (allà era fàcil impedir l’arribada de curiosos). Vauvenargues es troba a uns 80 quilòmetres de Le Castellet. És possible que alguns dies després Salvadó s’hi acostés i fou aleshores quan Jacqueline li va donar aquella reproducció del quadre de l’arlequí.

També el Jaume Clariana Gimferrer m’explica que aquesta reproducció du escrita a mà “4 / 73”, que pot fer pensar que sigui la còpia número 4 d’un tiratge de 73, però aquesta xifra total sembla estranya. Ell mateix creu que és més lògic creure que respon al mes i any que va morir Picasso (4 d’abril de 1973).

És el mateix Jaume Clariana Gimferrer, que viu apassionat pel seu familiar, que m’esperona a entrar al web “Hoy por Madrid”. Allà hi ha una informació dedicada als “20 cuadros que hay que ver en el Museo Reina Sofía” (http://hoypormadrid.com/20-cuadros-que-hay-que-ver-en-el-museo-reina-sofia/). El primer quadre triat és el “Guernica” (1937) de Picasso, el segon “Mujer asomada a la ventana” (1925) de Dalí, el tercer “Las señoritas de la calle Avinyó” (1907) de Picasso. També hi ha “El somriure d’ales flamejants” (1953) i “Ciurana, el camí” (1917) de Joan Miró, i d’altres de Picasso, Santiago Rusiñol, Juan Gris, Kandinsky, Antonio López… El remarcable és que el setè quadre és “Sin titulo” (1981) de Jacint Salvadó. Aquest quadre es deuria incorporar a la col·lecció d’aquest museu com a conseqüència de l’exposició monogràfica que s’hi va fer dedicada a Jacint Salvadó, el 2002.

Per una major informació sobre Jacint Salvadó, podeu mirar els “Ressò mont-rogenc” núm. 60 pàg. 12 i núm. 62 pàg. 4 (“Jacint Salvadó, crònica vital i apassionada del nostre Cintu Quadrus”). Sobre Salvadó i els arlequins, els “Ressò mont-rogenc” núm. 58 pàg. 82 i núm. 59 pàg. 14 (“Jacint Salvadó, model dels arlequins de Derain i Picasso”).[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_column_text]