3/2026
Miquel Anguera, “Beatet”
08-01-2026
Com no podia ser d’altra manera, la vigília de Reis Mont-roig també es va tornar a omplir de gent -sobretot infants i llurs pares- malgrat el fred i el mal temps. I és que la cavalcada del 5 de gener és la nit més màgica de l’any. Els nostres infants parlen amb els ulls i la cara. No sabem ni què diuen però val la pena veure’ls, mirar-los i acompanyar-los.
Els nostres nets ja són adolescents i, òbviament, la vigília de Reis també surten, però d’una altra manera: amb els amics, anant a buscar també regals, però ja no és el mateix. Un servidor, cada any continuo sortint a veure la mainada com està d’amatent esperant que passin les carrosses dels 3 Reis i els remolcs plens de regals (no cal dir que no fan gens de cas del remolc on hi ha els sacs de carbó) i plegant els caramels que els cauen del cel llençats pels Reis i alguns patges.
No soc capaç de definir les cares, gestos, expectació, il·lusió i no sé quants adjectius més hauria de trobar per determinar la cara d’un infant en l’edat que encara no dubten de la generositat dels Reis i que els seus regals no tenen límit. Són impagables les escenes que podem viure i veure des l’avinguda de Catalunya fins a la plaça de l’Església!! Els mots que no sé trobar segurament es troben en la decisió que ens mou cada any a sortir per veure la cavalcada -encara que sols-, perquè els nostres nets, ja s’han fet massa grans.
A Mont-roig, els Reis d’Orient van arribar, per primer cop, l’any 1932. El promotor fou, gairebé amb tota seguretat, l’aleshores vicari Mn. Xavier Cochs. El 1931, l’any de la declaració de la II República i el 1932 l’Estatut de Núria. Quasi res!!
Un parell de coses voldria escriure: el ren de la plaça de l’Església, molt bonic per cert, és tan gros que tapava molt la vista a força gent (i també als infants) i ens preguntàvem perquè no el van treure. La canalla vol veure els Reis i els patges i no pas els rens. També diria que més d’un/a, va trobar els parlaments massa llargs i que la canalla vol els regals i no està per escoltar discursos. I no és solament la meva opinió.
Ah! Me’n descuidava: a mi no m’han portat massa coses perquè sé que no m’he portat bé. Ho accepto. Però m’han decebut perquè s’han equivocat: jo no necessitava el carbó que m’han portat, perquè a casa tenim estufa de pèl·let!!
.
.
.
.
.
.
.