76/2026

Eduard Boada entrevistat, el passat 5 d’abril, per Xavier Pete de l’Agència Flama

07-04-2026

Set dècades després de la seva creació, el Sant Sepulcre continua sent un símbol al municipi.

La imatge del Sant Sepulcre de Mont-roig del Camp, obra de Modest Gené fa 70 anys, continua sent un dels grans símbols de la Setmana Santa en aquest municipi del Baix Camp. Divendres passat, com és tradició cada Divendres Sant, va ser portada a coll per 24 homes pels costeruts carrers del nucli antic, en una processó marcada per la devoció, l’esforç i la identitat. L’historiador Eduard Boada hi aporta la mirada històrica per entendre el pes i l’evolució d’aquesta tradició arrelada.

Quin és el seu vincle personal amb Mont-roig del Camp i amb la tradició del Sant Sepulcre?

Jo sempre dic que soc un mont-rogenc nascut a Tarragona. Amb Mont-roig hi tinc un vincle familiar que ve de lluny, per part de mare i pare, i un vincle personal potent. De moment només he pogut documentar la meva genealogia mont-rogenca fins al segle XVIII, però estic content d’haver-hi pogut arribar, ja que molts documents van ser destruïts i s’han perdut per sempre. A Mont-roig també hi he dedicat gran part de la meva recerca com a historiador, i com a editor he tirat endavant una bona colla de llibres d’autors del poble.

El meu vincle amb el Sant Sepulcre sobretot el relaciono amb l’època del rector Josep Maria Rubió, un mossèn que va desenvolupar una activitat cultural important al poble, però també el vinculo amb la impressió que, quan era un xiquet, tenia quan anava a l’Església Nova amb la meva mare. Ara, ja en la meva etapa de maduresa, el rector Amador Canaldas em va proposar investigar la història del Sant Sepulcre, i això m’ha permès acostar-m’hi com a historiador, amb una nova mirada.

Com valora la importància històrica de la imatge dins el context del poble?

L’escultura ja té 70 anys, els hem celebrat i la gent ha participat. La parròquia i el centre d’estudis local han fet una gran feina per fer-ho possible. Aquest Sant Sepulcre ens enllaça amb una tradició important de religiositat popular que va molt més enllà d’aquests 70 anys, i molt. D’alguna manera és conseqüència de la persecució religiosa, ja que el 21 de setembre de 1936 va ser destruït pel foc el contingut de l’Església Vella, imatges incloses. Per tant, cal fer una lectura de com el poble va aconseguir anar recuperant el patrimoni religiós a partir de la postguerra. En el cas del Sant Sepulcre, data del 1956; per tant, va ser fet durant el ministeri de l’alcoverenc Josep Blas.

També cal posar en valor l’autoria del Sant Sepulcre, ja que és de Modest Gené, que va esculpir el Crist jacent en fusta de pi nòrdic. L’estructura del sepulcre és del fuster Jaume Olivé, qui també va signar un projecte de pas, no executat, datat el 1957, i que el rector Amador Canaldas va mostrar als assistents en l’acte commemoratiu d’aquest setantè aniversari, celebrat el passat 26 de març.

Durant l’acte de commemoració dels 70 anys va mencionar “l’any del fred”. Ens pot explicar què representa i per què és rellevant?

És important pensar el Sant Sepulcre sense descontextualitzar-lo de la seva època, i l’any 1956 és encara recordat com l’any d’una gran gelada, coneguda com “l’any del fred”. A Mont-roig, l’onada de fred siberià va afectar greument l’agricultura, aleshores la principal font de subsistència del poble, tot i que Marcel·lí Esquius ja havia iniciat la construcció del que seria Miami Platja; el turisme encara no havia fet el boom com a sector econòmic del poble.

Quin paper han tingut les confraries i la comunitat en la preservació d’aquesta tradició?

El Sant Sepulcre no el podem entendre deslligat de la Congregació de la Puríssima Sang, ara per ara documentada el 1732 però, per lògica, molt més antiga, ja que va integrar la Confraria del Santíssim Nom de Jesús, fundada el 1583. En l’acte del 70è aniversari, el rector Amador Canaldas va fer una crida a refundar la confraria. A més, hi va participar Lluís Font, un dels tres darrers majorals de la confraria. Jo penso que tant parroquialment com socialment seria important refundar-la, ja que la gent que organitza la processó ja hi és. Això ens permetria no perdre el nexe amb les generacions anteriors i, sobretot, poder realitzar més activitats durant l’any.

Què creu que fa única la processó del Divendres Sant de Mont-roig?

A mi m’agrada el fet que és una processó molt popular; tothom hi pot participar lliurement i, més enllà del seu significat principal, que és el religiós, també té altres significats, ja que fa poble i, a escala turística, podria ser un factor important per atreure més visitants al nucli antic de Mont-roig. Però el que fa única la processó de Divendres Sant penso que és la pujada dels misteris pel carrer Major, i sobretot el Sant Sepulcre.

Com veu el futur d’aquesta tradició entre les noves generacions?

Jo ho veig bé, però entenc que organitzar la processó no deu ser fàcil i que cal arribar més al jovent. Pensem que actualment qualsevol manifestació religiosa, si és sincera, és un acte de resistència en un món altament secularitzat, on sovint tot va de cara i on cada cop les estructures d’acollida de què parlava Lluís Duch són més febles. La processó del Divendres Sant de Mont-roig té un clar interès patrimonial i de sentit de pertinença al poble, elements que són ben importants de cara al futur.

Hi ha alguna anècdota o detall poc conegut que cregui important destacar?

Fora del poble no és gens coneguda la manera com els portants del Sant Sepulcre enfilen el carrer Major, salvant un important desnivell amb un pas ferm i ràpid malgrat el pes que porten a les espatlles. Una cosa que m’agrada són els sons de la processó: com els armats marquen el pas i piquen les llances, seguint el ritme del timbal, o el repertori dels músics i també les estones de silenci. I, és clar, els sons de les passes veloces i coordinades dels portants del Sant Sepulcre carrer Major amunt. També vull afegir una altra cosa curiosa: actualment el consistori no participa com a tal a la processó, i això ho respecto, però se’m fa estrany.

.

.

.