Esther Bargalló
27-01-2024
Paraules i expressions que abans formaven part de la parla quotidiana dels mont-rogencs i que, a hores d’ara, ja no s’empren mai o gairebé mai.
Tot i que algunes encara les podem escoltar de la boca de gent més gran, la gent jove ja no les utilitza i, fins i tot, algunes potser no les han sentides mai.
- Colitxos: És una herba de tronc dret, fulles oblongues, flors blanques o rosades i penjades en panolla; el fruit, en càpsula subglobulosa. Antigament, les seves fulles s’utilitzaven per fer truites.
- Escassers: És una paraula que fèiem servir quan, de nens, buscàvem la sort per triar, o ser primers, qui servia jugant a futbol etc. i dèiem: “Què vols, parells o escassers?” (o senars en d’altres llocs, sinònim d’escassers). Evidentment, eren només dos els que disputàvem la sort d’escollir. Amagàvem les mans darrere l’esquena i dèiem “un, dos i tres” i ambdós mostràvem, al mateix instant, les mans amb els dits, oberts o tancats.
- Esgarronar: Trepitjar amb la punta del peu el garró o taló del qui va davant.
- Esmolet: Persona molt eixerida, espavilada. El qui té per ofici esmolar ganivets i altres eines.
- Espavil!: Expressió que es diu a algú perquè s’activi. Deixondiment, vivesa.
- Espenta: Empenta.
- Estabornir: Atordir, deixar com mort, sense sentits.
- Ètic/a: S’utilitza l’expressió estar ètic: estar frisós, frenètic, molt excitat.
- Fadrí/ina: Persona jove, en estat de casar-se; des de l’edat de quinze anys, aproximadament, fins que es casa. Solter/a, persona que no s’ha casat mai.
- Fenàs: Nom de diferents plantes gramínies que es donen seques al bestiar per a menjar.
.