MÚSICA CATALANA A NOVA YORK – Ressó Mont-rogenc

[vc_row][vc_column width=”1/1″][vc_column_text]Josep Quesada

28-03-2015

Viatjar a Nova York és una experiència fantàstica, i més encara si ho fas per participar a la Saint Patrick’s Day Parade representant Tarragona.

Aquest passat 14 de març, 38 persones de tot el Camp de Tarragona ens vam embarcar en aquesta gran aventura, portant per primer cop la senyera catalana a la desfilada més antiga del món, que es porta celebrant des de 1762, el dia 17 de març festivitat de Sant Patrici (patró dels irlandesos), traspassant la 5a Avinguda de Manhattan des del carrer 44 fins al 79, passant per davant de la Catedral de Saint Patrick i acabant a Central Park. Hi participen anualment unes 300 bandes musicals, entre elles les dels cossos de policia, bombers, marines, universitats, col•lectius i associacions de tot el món. Participar-hi com a banda catalana per primer cop, no només és un honor, també representa que hem fet història.

Sons de la Cossetània és una banda formada per sacs de gemecs (gaites de Catalunya), tarotes (oboès catalans precedents de la tenora) i percussió. Tot i que no fa gaire més d’un any des de la seva creació, molts dels integrants ja venim d’altres formacions musicals, entre ells el director musical i mont-rogenc Frederic Quesada i jo mateix que vaig dissenyar el logotip i el nom de la banda. Amb el president, en Jordi Heredia de Tarragona, ja havíem viatjat en altres projectes al Vaticà, tocant en una audiència pública del Papa Benet XVI i a Astúries al Festival de Bandes de Gaites de Candás, però aquest ambiciós projecte ens ha portat 3 anys de preparació.

Establerts els contactes americans ens vam posar en contacte amb l’asturià Bras Rodrigo, cap de la Banda de Gaites de Corvera (Avilés) i organitzador de les bandes hispanes a la Parade. Aprovada la nostra sol•licitud, vam haver d’assajar dues melodies d’obligada interpretació a la desfilada, el God Bless America i el Danny Boy, a part del nostre repertori català de cercavila.

El passat 9 de març, rebíem audiència privada amb l’alcalde de Tarragona, en Josep Fèlix Ballesteros, que ens va lliurar la bandera tarragonina creada especialment per a la desfilada i a qui vam regalar una de les nostres peculiars barretines verdes, també creades per a l’ocasió que simbolitzen alhora Catalunya i el color característic de la desfilada, el verd.

Arribats a Nova York, vam fer una diada de petits concerts al Centro Español i a la Casa Gallega de Queens, on vam fer bons contactes i vam conèixer les bandes que ens acompanyarien a la desfilada. Com a anècdota i per motius de transport en avió, no havíem pogut portar una asta prou llarga per a la nostra senyera, i el Centro Español va desmuntar la bandera espanyola per deixar-nos el pal per a la desfilada. Es van portar meravellosament amb nosaltres.

Arribat el dia 17, sortíem desfilant per la 5a Avinguda de Manhattan acompanyats de la Banda del Naranco (del prestigiós Xuacu Amieva), la Banda de Corvera (de Bras Rodrigo) com a representació asturiana i la Banda d’Ortigueira representant Galícia.
La nostra aparició va sobtar molt als més de 2 milions d’americans que contemplaven la desfilada, ja que els sacs de gemecs són l’única cornamusa on els bordons miren cap a terra, quan la resta de gaites (escocesa, gallega, asturiana) es recolzen a l’espatlla. Al nostre pas, la gent ens cridava Thank You, Thank You, emocionats patriòticament en escoltar el God Bless America amb instruments catalans.

Acabada la desfilada de més de 2 hores, però que se’ns va fer curta, dinar de germanor amb les altres bandes espanyoles a Queens i dos dies més per acabar de descobrir els encants de la “ciutat que mai dorm”.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_column_text]