75/2026
Miquel Anguera “Beatet”
03-04-2026
El proppassat divendres 27 de març, la direcció de l’INS Antoni Ballester de casa nostra, va organitzar, com a darrer dia del II trimestre d’enguany, quatre excursions per als alumnes del centre: tres a peu i una en bicicleta BTT.
Vam tenir l’honor de poder guiar l’excursió que es dedicà a veure, observar i preguntar sobre les barraques de pedra seca, marges, un aljub, escales, carrerades, etc. veritable patrimoni dels nostres avantpassats i que estan catalogades com a “patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco” des del 2018, amb l’afegit que, a Mont-roig, tenim 5 barraques de pedra seca que estan declarades BCIN (bé cultural d’interès nacional) per la Generalitat de Catalunya. Les úniques en tot el Principat de Catalunya. Les altres tres excursions foren a: Vilanova d’Escornalbou, a la muntanya de l’Areny (veritable joia prehistòrica) i, en bicicleta BTT, a la platja de la Pixerota.
Sobre les 9 del matí, eixírem de l’INS l’Enric, en Xavi i la Neus Robert, professors, per visitar diverses construccions de pedra seca. Enfilàrem el camí dels Boverals i/o de la Ranclaver per visitar la primera barraca: la del Quimeres a un quilòmetre aproximadament de l’INS (una barraca reformada pel Grup Barracaire de Mont-roig, l’AVMR, GEPEC i voluntaris, fa uns pocs anys. Posteriorment, després de traspassar la llera del barranc de Rifà, visitàrem la barraca del Lluís Font, més gran i amb un corral de pedra molt interessant. Allí vam reposar forces amb un ràpid esmorzar. I vinga fotos… Vam veure la carrerada del camí vell del Prat. Sense deixar el camí de la Font d’en Soler, vam poder pujar les escales de pedra que hi ha a mig camí. Precioses i úniques. Dit camí encara té un tros tallat a causa de pins caiguts pel vent i que impedeixen el pas de vehicles.
Vam traspassar l’alt pont de Rifà (amb un cartell municipal poc entenedor) i vam encarar el senderó que ens portà encara per Boverals i Ranclaver. El retorn al poble, veient un parell de barraques més, ja fou més monòton i paral·lel a la carretera de Colldejou, fins arribar al parc davant les “Cases Barates” que bé mereixeria un nom propi. Allí descansàrem un xic i el temps ja se’ns tirà damunt per tornar cap a l’INS i poder començar les merescudes vacances de Setmana Santa i Pasqua perquè el III i darrer trimestre espera.
.
.
.
.
.