Miquel Anguera, “Beatet”
31-12-2025
El 29 d’abril de 1979, Joan Miró rebia un espectacular, únic i emotiu homenatge del nostre poble, rebent-ne el nomenament de fill adoptiu, la primera medalla d’or de la Vila i la dedicació al seu nom de la plaça, que des de l’any 1940 estava dedicada al Generalísimo (per ordre del mateix dictador i Caudillo que no pas per voluntat popular).
El que potser molts mont-rogencs no saben és que hi va haver molts problemes per a aquesta dedicatòria i nomenament a Joan Miró, tota vegada que quan vam iniciar aquest procés d’homenatge (1977), les competències en Cultura encara no estaven traspassades a la Generalitat. Per tant, els tràmits els vam haver de fer amb Madrid. Amb un tal “Capitán de Armas”, Vicente Cadenas, perquè, sense escut heràldic no es podia nomenar ningú com fill adoptiu ni se li podia donar la medalla d’or de la Vila. Ufff… Sort encara del secretari de l’Ajuntament, Sr. Joan Guinovart, que es va desviure per ajudar-nos (a l’Associació de Veïns Muntanya Roja, organitzadora de l’homenatge a Joan Miró el 1979) i impulsor de la recuperació de l’escut heràldic de Mont-roig, cosa absolutament necessària per a l’homenatge (tema fill adoptiu i medalla d’or de la Vila). L’escut ja sabíem que existia, mínim, des de l’any 1595, i documentat també els anys 1622, 1639, 1708, 1729, 1781, 1783 i 1794, per l’Institut d’Estudis Catalans o bé en diferents portalades de pedra a Mont-roig, com veurem en diverses fotografies.
Tot va començar, després d’una entrevista d’en Martí Rom amb el Conseller Heràldic de la Generalitat, Armand de Fluvià (Creu de Sant Jordi), tot cercant informació sobre el marquès de Mont-roig. Un besavi d’Armand de Fluvià era de Mont-roig!!
La Junta de l’AVMR, encuriosida per aquest tema, vam organitzar una conferència a l’Església Vella, el 27 de novembre de 1998, amb la màxima autoritat en la matèria heràldica, l’erudit Armand de Fluvià, per parlar dels escuts heràldics de Catalunya i, concretament del nostre[1] (guardem l’enregistrament de dita conferència). Aquí començà, també, la voluntat popular de canviar l’escut heràldic de Mont-roig, tota vegada que quedà clar que el que es feia servir a la Casa de la Vila, no tenia res a veure amb l’escut heràldic de Mont-roig, de pedra, que es podien i es poden observar a les portalades de la capella de l’Ermita, al Portal d’Avall o de l’Església, a la Font de la plaça de Joan Miró, a l’antiga premsa de cal Teodoro, al manuscrit de la Història de Mont-roig de Riba i Mestre, etc.
L’any 1999, amb el canvi de govern en les eleccions municipals (el nou alcalde fou en Santiago Torrebadell), es va iniciar l’expedient per recuperar l’escut heràldic que ens pertoca (no hi va haver cap al·legació en contra durant el termini d’exposició pública). L’Ajuntament de Mont-roig els anys 1981 i 1992, quan la Direcció General de l’Administració Local de la Generalitat, els va indicar l’error en l’escut de Mont-roig, amb l’informe favorable de la màxima autoritat en la matèria, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Ajuntament va refusar de fer el canvi d’escut heràldic que ens pertoca, sense arguments de cap mena, només responent: “… ens agrada més el que fem servir”. Era un escut, un logotip, amb corona de duc i de llorer (extret d’un tampó del segle XIX), res a veure amb el que suara acabem d’explicar, tot documentat. Un duc a Mont-roig?
El 30 de maig de 2000 el ple del consistori mont-rogenc aprova el nou escut heràldic de Mont-roig que no és altre que el que ja està documentat des del 1595 fins al 1794 i que té l’aval (com ja hem dit) de la màxima autoritat en aquests temes: l’IEC.
L’Associació de Veïns Muntanya Roja de Mont-roig, entitat cultural nascuda l’any 1974, que va rebre un Guardó d’Honor per part de l’Ajuntament, per aquests 50 anys de treball per la cultura i història del nostre poble i que hi continua treballant, lamenta que l’esmentat escut heràldic de Mont-roig (escut i bandera) se’l vegi tan poc en la vida pública i social del municipi tal i com li pertoca i, en el seu lloc, es faci servir un logotip de l’Ajuntament (administració) que sembla la M de Movistar (dit sense cap menyspreu) i que no té res a veure amb la tradició i la història de l’escut que els mont-rogencs ja ens havíem donat a finals dels segle XVI (en guardem tota la documentació) i, a més, com ja hem dit, té l’aval de la màxima autoritat en aquest camp: l’Institut d’Estudis Catalans.
Com algú podria comparar un logotip d’uns pocs anys amb un escut heràldic de més de 4 segles?? Nosaltres no estem en contra del logotip de l’Ajuntament, faltaria més. El que no entenem, ni acceptem, és que l’escut heràldic aprovat pel Consistori mont-rogenc l’any 2000, a petició de la Generalitat, estigui oblidat en algun calaix i només s’empri el logotip de l’Ajuntament (la M de Movistar). Jo no hi entenc en protocol, però l’escut heràldic té una funció de representativitat del municipi de Mont-roig, oi? Doncs, no l’hem vist mai en cap acte oficial des que tenim el logotip de l’Ajuntament (la M). M’agradaria saber en un acte públic i/o oficial de l’Ajuntament, quan toca que hi hagi l’escut heràldic ? Quan toca que hi hagi el logotip de l’Ajuntament? (nascut a la primera dècada d’aquest segle i mil·lenni). El logotip de l’Ajuntament es fa servir absolutament en tots els actes al municipi. L’escut heràldic no es fa servir mai (el tenim, això sí, presidint els plens, però amb el logotip (la famosa M) de l’Ajuntament, il·luminat, i més amunt que l’escut. Per què? Molts altres pobles i ciutats del Principat van canviar o adequar l’escut i el fan servir. Nosaltres el vam canviar, però no el fem servir. Per què? El logotip va costar un bon pesic de calers i l’escut heràldic, no.
Me’n descuidava: és de justícia dir que la mont-rogenca Núria Muñoz i Aldabó va dissenyar l’escut heràldic de Mont-roig, aprovat l’any 2000. No va voler cobrar-nos-ho. Sense comentaris i molt agraïts, Núria!!
Una pregunta, si l’any 2000 el Consistori no hagués aprovat l’escut heràldic de Mont-roig, proposat per la Generalitat, s’hagués creat el logotip de l’Ajuntament en el mandat 2007-2011? S’admeten apostes!
Avui no toca debat, toca tancar l’any 2025 i obrir el nou 2026. Bona entrada i, sobretot, sortida de l’imminent 2026!!
[1] Sobre la conferència vegeu “Ressò mont-rogenc” núm. 68, pàg. 8 i núm. 69, pàg. 14.
Per més informació sobre Armand de Fluvià vegeu el llibre d’en Martí Rom “Mont-roig: d’altres esberles d’un mosaic esbocinat”, Arola Editors, 2023, pàg. 115-120.
.
.
.
.
.
.
.