Miquel Anguera, “Beatet”
13-05-2025
Els passats dies 2, 3 i 4 de maig (divendres, dissabte i diumenge) Mont-roig i el seu terme va viure una manifestació de molta gent (sobretot de fora Vila), ecologistes i diversos col·lectius que es van aplegar per iniciar una cercavila que anà fins a una gran finca al camí dels Masos d’en Blader – les Planes, on van acampar durant aquell llarg cap de setmana, per protestar contra la instal·lació de la fàbrica química Lotte a la partida dels Comellarets. La crida i l’organització anà a càrrec de Revoltes de la Terra, amb l’ajut de diversos col·lectius ecologistes i persones particulars.
A les 5 de la tarda del divendres, força gent, des la plaça de Miramar va sortir en cercavila amb la música d’un bon grup de grallers d’arreu i els timbalers dels Diables de Riudoms (serien unes 180 persones que entomaren la carretera del Prat). Els mossos d’esquadra i la policia local van acompanyar la cercavila fins l’entrada al camí dels Masos d’en Blader, tallant el trànsit rodat i fent que tot fluís amb normalitat i civisme fins a una finca cedida als organitzadors per poder-hi acampar amb un gran nombre de tendes de campanya i una gran carpa on es feren els principals actes de xerrades, tallers, concerts, etc. (que, per cert, anar força bé, donada la pluja que va caure en diversos moments d’aquesta gran trobada reivindicativa. A Mont-roig poble, el dia 2 hi van caure 4 litres i el diumenge, en caigueren 5. Al lloc de l’aplec plogué fins i tot més).
Diversos mitjans de comunicació parlaren d’unes 3.000 persones aplegades en aquest cap de setmana reivindicatiu. Durant aquests dies es veieren una munió de bicicletes i gent a peu, seguint la recomanació de l’organització dels diversos actes; també es veieren força barrets de palla, plantes de secà, eines i estris del camp i bicicletes.
També el dissabte, sota el lema “Som la Terra que es revolta”, una dotzena de tractors en marxa lenta fins a les rotondes de la carretera T-323 i T-310 (cap a la mar, fins a Vivers Gassó) van provocar una considerable cua de cotxes, òbviament, però no pas durant molt de temps.
Una altra de les accions que es dugueren a terme, el dissabte, foren una plantada de vegetals de secà per part d’un nombrós grup de persones participants a la trobada. També cal dir que hi van haver una molt àmplia gamma d’activitats adreçades a tothom: sopar popular, concerts, conta-contes, tallers, debats, titelles per a la mainada, vermut musical, dinar popular i més concerts… Continuaren les xerrades, una garrofada, amb més activitats per a infants, amb tot de serveis, com vàters, cuina amb gas, punt d’informació, etc. També el dissabte s’organitzà un vermut amb el grup “Morning Sounds”, taller de disfresses, sopar popular i concerts de: Calcetes Tradis, Remei de ca la Fresca, Saurí i Incendi 19 de juliol.
El diumenge dia 3, els col·lectius Ecologistes en Acció i Aigua és Vida, van organitzar una ruta botànica, tallers, les sardanes de la Rotllana M. i un concert de la Sílvia Tomàs. Després, dinar popular i “gloses de sobretaula” amb “Los del Camp improvisat” i “Glosa Càustica”. En fi, un no parar!!
Entre totes les xerrades que es van fer, molt punyent fou la que digué que les comarques de Tarragona són una zona de sacrifici, amb les químiques, petroquímiques, nuclears, tèrmiques, la gran quantitat d’hectàrees de conreu en risc i que això no es dona pas en cap altre lloc de l’Estat. Per què a Tarragona sí??
L’acte final tingué per títol: “Esdevenim el futur que volem” que clogué aquest gran aplec al nostre terme municipal.
Cansats i satisfets, la trobada a Mont-roig acabà després de tres dies d’una sèrie d’activitats, cíviques i democràtiques on es va fer palès que la gentada que passà per casa nostra aquest primer cap de setmana de maig, no està d’acord amb la implantació de l’empresa Lotte al nostre municipi. Gent vinguda d’arreu dels Països Catalans, fins i tot de França (país on va néixer el moviment “Soulèvement de la Terre” (Alçaments de la Terra) un moviment francès que combina grans protestes contràries als mega projectes de gran impacte ambiental com ara els grans embassaments agrícoles, químiques, etc.
Llàstima de no haver començat tota aquesta història amb una participació ciutadana o un referèndum (com a Suïssa, un veritable exemple). Ara sabríem, si més no, què en pensa la gent. S’hagués sortit de dubtes. Per a nosaltres, altre cop, és qüestió d’opinions i de democràcia.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.