Esther Bargalló

27-01-2024

Paraules i expressions que abans formaven part de la parla quotidiana dels mont-rogencs i que, a hores d’ara, ja no s’empren mai o gairebé mai.

Tot i que algunes encara les podem escoltar de la boca de gent més gran, la gent jove ja no les utilitza i, fins i tot, algunes potser no les han sentides mai.

• Colitxos: És una herba de tronc dret, fulles oblongues, flors blanques o rosades i penjades en panolla; el fruit, en càpsula subglobulosa. Antigament, les seves fulles s’utilitzaven per fer truites.

• Escassers: És una paraula que fèiem servir quan, de nens, buscàvem la sort per triar, o ser primers, qui servia jugant a futbol etc. i dèiem: “Què vols, parells o escassers?” (o senars en d’altres llocs, sinònim d’escassers). Evidentment, eren només dos els que disputàvem la sort d’escollir. Amagàvem les mans darrere l’esquena i dèiem “un, dos i tres” i ambdós mostràvem, al mateix instant, les mans amb els dits, oberts o tancats.

• Esgarronar: Trepitjar amb la punta del peu el garró o taló del qui va davant.

• Esmolet: Persona molt eixerida, espavilada. El qui té per ofici esmolar ganivets i altres eines.
• Espavil!: Expressió que es diu a algú perquè s’activi. Deixondiment, vivesa.

• Espenta: Empenta.

• Estabornir: Atordir, deixar com mort, sense sentits.

• Ètic/a: S’utilitza l’expressió estar ètic: estar frisós, frenètic, molt excitat.

• Fadrí/ina: Persona jove, en estat de casar-se; des de l’edat de quinze anys, aproximadament, fins que es casa. Solter/a, persona que no s’ha casat mai.

• Fenàs: Nom de diferents plantes gramínies que es donen seques al bestiar per a menjar.

.