Esther Bargalló

29-11-2023

BUSQUEU LES DIFERÈNCIES ENTRE LA 1A IMATGE I LES ALTRES

En el cas que no sigueu curts de vista, us haureu adonat de com ha canviat el paisatge que envolta la part baixa del poble. Hem passat de gaudir, des de les finestres de casa, d’un bonic paisatge agrari que, amb una mica d’imaginació ens podia recordar els encisadors quadres d’oliveres de Van Gogh, a castigar les nostres pupil·les amb unes vistes d’uns camps arrasats i convertits en dipòsits de vehicles, materials de tota mena, restes d’obres… en definitiva, ens han instal·lat un magatzem, quasi deixalleria, de l’Ajuntament a l’aire lliure, a la vista, sense oblidar que, des de fa un temps, també tenim a tocar un solar ple a vessar de muntanyes de plàstics que, en dies de vent (que no falten mai al nostre estimat poble), xalen d’allò més practicant el vol lliure, dansant pels nostres camps fins arribar al seu destí, la mar, i acabar als estómacs dels peixos.

Potser m’avanço als esdeveniments i soc  una mica malpensada, però en algun lloc haurà d’anar la deixalleria que, en un futur proper sembla que serà ocupada per una empresa química sud-coreana. On anirà? Chi lo sa?

I al nostre estimat poble, com es habitual, ningú no obre la boca, ja ens poden trepitjar, destruir el territori, el patrimoni, les tradicions, contaminar els aqüífers i l’aire que respirem, no passa res, sembla que tinguem orxata a les venes. Què dic? No som pas valencians i per les nostres venes potser hi corre oli d’oliva.