Miquel Anguera, “Beatet”

27-04-2020

Realment la diada de Sant Jordi d’enguany, sens dubte, haurà estat la festa del nostre Patró més estranya, excepcional i amb més adjectius des que la celebrem.

Amb la pandèmia que estem vivint i el terrabastall que patim amb el confinament i que està canviant les nostres rutines, amb els milers de morts, contagiats, amb les rodes de premsa polititzades, veient uniformes on hauríem de veure, només, metges i científics, on estem aprenent a ser més solidaris, quan t’adones que la vida és una merda si no estem disposats a compartir alguna cosa… Quantes preguntes estan encara per respondre?

Mont-roig, no pot ser diferent a tot el que ens envolta i per tot això enguany Sant Jordi ha estat ple de nous adjectius. Tots trobem a faltar alguna cosa enguany. Fins i tot el temps ha estat rar: matí gris i tarda assolellada. Carrers buits, dia trist, feixuc. Hom ha trobat a faltar el sol, les parades de llibres, els gegants ballant amb la música dels grallers, la gentada aplegada en l’espai públic, els nens corrent i buscant els avis, pares i padrins perquè els comprin els llibres com cada any. Enguany tot ha estat diferent. Podrem comprar llibres on-line, podrem esperar, també, al 23 de juliol quan s’ha decidit que puguem celebrar la festa del nostre Patró, però, és evident que el Sant Jordi d’aquest any obre un abans i un després…

A Mont-roig, com arreu del País, s’ha volgut deixar constància de la festa, malgrat tot. Els balcons, sobretot, han estat els testimonis que aquesta festa és única i que malgrat la Covid-19 res ens atura a celebrar-ho amb l’esperança que l’any que ve sigui millor. No hi ha faltat a les 20 h l’aplaudiment als sanitaris que són els nostres herois i heroïnes i que se’n sortirem i que tot anirà bé,  esperant que la nostra societat, quan s’acabi el confinament, en surti més forta i compromesa. Sense oblidar ni els/les presos, exiliats/des i refugiats. Que Sant Jordi, ens hi ajudi!!